Pàgines

dimecres, 8 de desembre del 2010

Tarta Hello Kitty de l'aniversari de Carla

Ja portava mesos, per no dir anys, amb ganes d'escometre un pastís folrat de fondant. Però, a la meua primera incursió vaig fer jo el fondant i vaig acabar de marshmallows fosos pels cabells, pel nas, a la roba... la cosa va quedar com va quedar i les ganes de fer fondant van quedar momentàniament aparcades.
Fa unes setmanes em van tornar les ganes i, a més, em vaig subscriure a una revista preciosa 'Bricorepostería', on tot sembla facilíssim... i realment, no és tan difícil.
Així que vaig debutar en el món del fondant amb dues tartes per a Carla i Xavier i el resultat tot i ser molt millorable, tampoc no va quedar malament.
A més la meua principal preocupació -que el sabor acompanyara l'aspecte- va esborrar-se en vore les cares de la gent tastant les tartes.
Allà va la recepta de la tarta de Carla. Una Hello Kitty amb floretes amagaven al seu interior una tarta Sacher farcida de melmelada de mirtils.
Els productes especialitzats per a la decoració els vaig trobar a Chic & Cookies, a la Pobla de Farnals. També els podeu comprar via web, però jo m'hi vaig acostar per dotorejar una mica i la veritat és que vaig trobar moltes coses.
  
FOTÒGRAFA: XELO MIR
PER A LA TARTA:
6 rovells d'ou
6 clares d'ou
40 gr de sucre
1 pessic de sal
200gr de xocolate fondant -el de la marca Hacendado és ideal-.
120 gr de mantega
150 gr de sucre
120 gr de farina de rebosteria
1 culleradeta de rent químic Royal
50 ml de conyac

FARCIT
200 grams de melmelada de mirtils.
Un pot de dolç de llet.

COM S'HO FEM
Calfar el forn a 180º.
Desfer la xocolata en un cassó a foc baix -el 3 de la vitro- amb la mantega i els 150 grams de sucre. Quan tingueu una barreja homogènia aneu afegint a poc a poc el conyac fins diluir-lo bé.
Continueu abocant els rovells d'ou un a un, per lligar-los bé amb la barreja de xocolate, mantega, sucre i conyac. Quina oloreta, eh?
Aparteu del foc una vegada veieu que té un aspecte homogeni. En este moment tamiseu la farina i el rent sobre la barreja i continueu mesclant.
En un bol a banda, munteu les sis clares amb els 40 grams de sucre i un pessic de sal. Heu de muntar-les a punt de neu.
Una vegada muntades les aneu afegint a poc a poc a la barreja del xocolate de manera envolvent, amb una espàtula per a airejar.
Aboqueu sobre un motle engreixat amb mantega i ho poseu al forn durant 45 minuts, més o menys. -Aneu punxant amb un furgadents llarg fins que ixca net-.
Traieu el pastís del forn i deixeu refredar.
Per fer qualsevol decoració -bé la típica amb cobertura de xocolata o bé la de fondant- el pastís ha d'estar fred. Així que ara se'n podeu anar a dormir i demà ja l'acabareu.

Quan la tarta estiga freda dividiu el bescuit en tres capes.
Poseu la melmelada al microones uns segons per a que estiga més líquida i feu dues capes de melmelada entre bescuit i bescuit.
Jo també li pose una mica de dolç de llet en la part superior de cada capa, el bescuit s'ho xupla i està d'allò més bona.

Si voleu decorar-la amb cobertura de xocolate heu de fondre 100 grams de xocolate de cobertura amb 20 grams de mantega i unes gotetes d'aigua calenta, esta barreja se vos quedarà líquida i podreu abocar-la sobre la tarta. Voreu com queda de lluenta.

Si voleu fer la tarta amb fondant aleshores també heu de posar una capa generosa de dolç de llet per dalt i pels costats. Esta capa farà que no es moga el fondant i que no queden bambolletes per dalt. Quan més llisa quede esta capa, més llis quedarà el fondant.

FOTÓGRAFA: XELO MIR
PER LA DECORACIÓ AMB FONDANT:
Pasta de goma
1 paquet de fondant rosa o 1 paquet de fondant blanc al que li afegireu unes gotetes de colorant roig.
Colorant verd
Colorant roig
Retolador alimentari negre
Spray efecte perlat.

Estireu la pasta de goma blanca -un altre dia vos done la recepta que si no açò és massa llarg- i marqueu sobre un paper amb el dibuix de Kitty que vulgueu el contorn i els detalls.
Retalleu la pasta de goma i acabeu de decorar-la amb el retolador alimentari negre per fer el contorn, bigots, ulls, boca i nas.
Per fer el llaç de la Kitty jo he acolorit amb una goteta de colorant roig un poquet de pasta de goma. Així he aconseguit una pasta de goma rosa fort amb la qual desprès d'estirar-la he retallat el llaç. Sobre ell un coret de la mateixa pasta de goma.
Amb eixa pasta de color rosa fort i una altra boleta acolorida amb verd, he anat fent fulles i roses que he pegat amb una goteta d'aigua amb un pinzell, amb compte de no banyar massa la pasta.
Ara anem amb el fondant: estireu un paquet de fondant amb el corró i quan el teniu ben finet -així es noten més les marques però també té un sabor més subtil- l'aboqueu amb l'ajuda del corró sobre la tarta.
És un pas molt senzill que cal fer sense por i a la primera. Quan estiga el fondant sobre la tarta, aplaneu amb les mans perquè no queden bambolles i s'apegue a la tarta.
No feu durar massa temps este pas perquè el fondant es pot trencar pel seu propi pes.
Una vegada col.locat, retalleu el que sobra i amagueu sota la tarta els plecs de fondant.
Sobre la tarta disposeu la sil.lueta de pasta de goma i munteu la Kitty amb el seu llaç. Adorneu amb les floretes presionant una miqueta sobre el fondant -no massa, també podeu posar una gota d'aigua però si cau al fondant el desastre és terrible-.
Quan estiga acabada li poseu una mica d'spray perlat i ala! a vore la careta de Carla en vore la seua tarta. Quin premi!

dimecres, 1 de desembre del 2010

Muffins de xocolata i vainilla amb crema de Mascarpone

Amb el fred em torne pastissera. És que m'entren unes ganes d'estar a la meua cuina calenteta, amb el forn en marxa i pensant en xocolate i pastissos... que no em puc aguantar.
Com que havia de dir-los 'a reveure' als meus companys de l'English Class anit els vaig fer uns muffins per a poder menjar al 'cofee break' de hui... i la veritat és que han eixit molt resultons.
Alguna companya m'ha demanat la recepta, així que us la pose ací per a que aneu alternant-los amb els muffins de poma... aquestos no tenen res a envejar-los als de fruita, vos ho promet.

FOTÒGRAFA: AMELIA
INGREDIENTS:
1 baina de vainilla
85 grams de xocolata amb el 70% de cacau
225 grams de mantega a temperatura ambient
160 grams de farina
1 culleradeta de rent químic en pols
160 grams de sucre
1 pessic de sal
5 ous

PER DECORAR:
100 grams de mascarpone
2 cullerades de nata líquida per a muntar
1 cullerada de sucre glass

COM ELS FEM:
Escalfeu el forn a 180º.
Desfeu la xocolata i la mantega en un perol a baix foc.
Barregeu la farina amb el rent químic.
Bateu els ous amb el sucre i la sal.
Obriu amb un ganivet la baina de vainilla i li traeu tota la polpa que abocareu a la barreja líquida dels ous, el sucre i la sal.
Contínueu batent fins traure escuma.
Afegiu la mescla de la farina i pasteu un poc per a poder banyar els ingredients secs. Teniu en compte que per fer uns bons muffins no cal batre molt de temps la mescla d'ingredients secs i humits, d'esta manera pujaran més al forn.
Afegiu la xocolata fosa amb la mantega a esta barreja, remenant amb una cullera.
També cal emprar la massa ràpidament i no tindre-la massa temps esperant per a entrar al forn.
En una safata del forn disposeu els paperets per fer els muffins i dins de cada càpsuleta de paper hi poseu dues cullerades d'esta mescla.
Ho poseu a coure enmig del forn durant uns 20 minuts.
Quan passen els 20 minuts els traieu i els deixeu reposar durant 20 minuts més per a que es gelen.

FOTÒGRAFA: AMELIA
No els decoreu fins que no estiguen del tot freds.
Amb el mascarpone, la cullerada de sucre glass i les dos cullerades de nata líquida feu una mescla en un bol i remeneu amb una cullera per donar uniformitat.
Este seria el moment d'acolorir el formatge si així ho decidim, amb una goteta de colorant en gel és prou. Si feu servir colorant líquid us costarà més d'amalgamar i haureu de posar més quantitat de colorant, tampoc no massa perquè si no la barreja serà massa líquida.
Aboqueu esta barreja en una mànega pastissera i voilà! A berenar a la cuina calenteta davant d'una infusió i els muffins estos tan bonics. Bon profit!

dijous, 18 de novembre del 2010

Muffins de poma i canyella

Amb estes mides teniu per a dos dotzenes de muffins

FOTÒGRAFA: XELO MIR
INGREDIENTS:
250 grams de pomes
El suc de mitja llima
250 grams de farina
2 culleradetes de rent químic
1 culleradeta de bicarbonat sódic
1 ou
125 grams de sucre
1 sobre de sucre vainillat
60 ml d'oli de gira-sol
250 grams de iogurt natural
Canyella en pols al gust
Gingebre molt al gust

PER DECORAR
70 grams de formatge Mascarpone o Philadelphia.
70 grams de mantega a temperatura ambient.
2 cullerades de sucre glass.
Colorant alimentari.
Lacasitos, Smarties o similars.


FOTÒGRAFA: XELO MIR
COM S'HO FEM:
1.- Posem el forn a calfar a 180º.
2.- Pelem les pomes, les tallem a dauets xicotets i les ruixem amb el suc de llima perquè  no es rovellen.
3.- Batem l'ou amb el sucre i el sobret de sucre vainillat (a la thermo 30 segons a velocitat 4).
4.- Afegim l'oli, el iogurt i els daus de poma i barregem (a la thermo no poseu encara la poma perquè si no se vos desfarà tota, posem només oli i iogurt durant 30 segons a velocitat 3).
5.- Afegim la farina, el rent, el bicarbonat, la canyella i el gingebre molts (a la thermo continuem sense posar la poma i barregem durant 1 minut velocitat 4, en acabar afegiu la poma i barregeu 30 segons a velocitat 1).
6.- Amb una cullera poseu la pasta en paperets per a magdalenes i alliseu per dalt.
7.- Al forn, al mig, durant 30 minuts.
8.- Mentre es gelen els muffins fes una barreja amb la mantega a temperatura ambient, el formatge, el sucre glass i el colorant alimentari (a la thermo velocitat 1 i sense llevar-li ull per a que no es talle la mantega el temps que li calga).
9.- Amb una mànega pastissera feu rosetes al damunt de cada muffin i li poseu una pastilleta de xocolata de colors al damunt... i ja pot ploure fora que vosaltres estareu a casa calentets i amb una bona provisió de dolços per passar la vesprada. Humm! Llar, dolça llar!

Mil i...

No sé si són moltes o poques, però anit em va fer tant de goig veure que havíem arribat a les mil visualitzacions al bloc, que he decidit fer estos muffins de poma i canyella per a celebrar-ho.
FOTÒGRAFA: XELO MIR
Moltes gràcies a tots i a totes. Als d'Argentina, Uruguai, Eslovènia, Irlanda, Holanda, França, Bèlgica, Estats Units, Canadà, Andorra, Alemanya i Espanya.
Sembla mentira però la finestra de Sucadetes s'ha obert en tots estos països, ha creuat totes estes fronteres i jo ací des de la meua cuina us envie la caloreta, l'olor a canyella que regala el forn i les gràcies per acompanyar-me en este viatge.
No us puc enviar muffins perquè els tasteu a tots, però allà va la recepta per a que disfruteu fent-los i menjant-los tant com jo.

dimarts, 9 de novembre del 2010

Els bolets que m’agraden: Lactarius, boletus i amanita

TEXT CEDIT PER FRANCESC COLLADO

El més nostre de tots tres n’és el Lactarius: rovelló, esclatasang, pinetell o pebràs. Els primers noms es prenen pel color roig, sangonós de la carn cruixent d’aquest fong que taca com el rovell de ferro o d’ou. Aquesta especie vermella “sanguifluus”, més cotitzada en uns llocs, es ven barrejada amb la “delicius” en altres.
LACTARIUS DELICIUS
Siga com siga, tots dos són deliciosos i una mica picants si es mengen crus. Si el fregim amb alls tendres o el guisem en brous diversos deixa un caldo d’una densitat suculenta. Rep el nom de Pinetell per l’hàbitat on es troba, però també n’hi ha entre avets, faigs i alzines.
LACTARIUS SANGUIFLUUS
De pebràs, en diem perquè també n’hi ha l’espècie “piperatus”, sovint quasi tan piconós com el pebre, fins al punt que en algunes zones ja no se’l mengen. S’hi poden trobar arreu del món, entre 400 i 1400 m, en sòls de 4 a 7 ph d’acidesa, i a temperatura inferior a 37ºC, ja que a més calor els fongs -ectomicorizes- que colonitzen els boscos on creixen els rovellons no poden viure.
LACTARIUS PIPERATUS
Llavors resten latents esperant condicions per rebrotar. Per això els reveurem després de pluges moderades segons clima i altitud. Al nostre país, són habituals a les dues primaveres, més a la tardor i a la part temperada de l’hivern.
El cep o sureny és, segons els romans, el bolet “aedulis” = comestible, del verb “aedere” que amb la preposició “cum” va donar el castellà “comer” - cum aedere = menjar amb companyia.
BOLETUS AEDULIS
Aquestos ceps tenen pell marronosa i carn blanca, d’un sabor dolç i delicat com un fruit d’avellana o pinyó. És el bolet de cistella dels Alps, de França a Eslovènia. Però també dels Pirineus i d’altres serralades per tot d’Europa, en boscos de roures, faigs, castanys, alzines, i sobretot de coníferes. Com el lactarius, el boletus és present a tots els continents. Si són joves, són molt bons crus amb un raig d’oli verge d’oliva, una mica de pebre i sal Maldon. Però els podem guisar de qualsevol manera car admeten barreja amb quasi tot tipus de queviures: ous, verdures, aviram, peix i carn. El millor d’aquests bolets és la possibilitat d’assecar-los per a menjar-los la resta de l’any. A remulla prèviament, l’aigua que deixen desprén un aroma intens i esquisit per fer pastes i arrosos. Recomane ben encaridament el rissoto de ceps amb mica de cansalada entreverada (fumada amb fusta) i generoses virolles de Parmigiano Reggiano. La pols d’aquest bolet assecat aromatitza intensament qualsevol àpat exigent.
Per acabar, us parlaré amb plaer de l’amanita cesàrea. Un bolet de Césars que té realment molta anomenada. Tan esquisita era per als romans que, fins i tot per consumir-la, s’arriscaven a enverinar-se amb altres amanites com ara la perillosa Phalloides, amb què Agripina es lliurà del seu marit l’emperador Claudi.
AMANITA PHALLOIDES
Així doncs, la perillositat de ser confosa per altres de verinoses, per aquells que no en són experts i l’escassesa en els boscos causa la devoció que li professen els micòlegs. Item plus, la reverència dels gastrònoms que la fa encara més buscada. Com ara l’or i els minerals preciosos: com menys n’hi ha major n’és la demanda. I a més demanda, més alt el preu. Però és que les virtuts gastronòmiques i culinàries també l’acompanyen. Per no parlar de la seua bellesa morfològica. Nosaltres en diem Ou de reig o senzillament reig del llatí “REGE”. El rei dels bolets. Quan naix, aparéix un ou ocre o vermell entre el tel tou que sembla de gallina. L’ou rogenc creix i tija un peu alt de 10 a 15 cm amb un barret de fins a 20 cm que finalment s’aplana. Aleshores, adulta de poc dies, el vel o mantell blanc es desprén i forma l’anell típic de les amanites.
AMANITA CESAREA
Jo l’he tastada sempre crua i crec que no cal amanir-la gens car té una carn tan asserenada, sutil de tast, de tacte sedós, i textura tan equilibrada, que amb un raig d’oli verge ja fa plaer de menjar. O bé podeu fer-li un tomb lleuger a la planxa. Procureu, però, cuinar-la no mixturada. Perquè és cosa tan fina que entre rentats i barreges podem perdre la criatura o descolorir-ne el tast.

Bolet, però, mai no ha estat plat únic, car ell és de tast auster per bé que ens regala l’aroma amb alegria. Donem-li doncs, amics, la calor d’un bon glop de vi negre, garnatxa, boval, monastrell o ull de llebre. I salut al bolet! Que és fong humil, transformador actiu i vertader aliat del món sorprenent i constant. En canvi constant i sempre nou: per estrenar.
Francesc Collado, Foios, octubre 2010

diumenge, 7 de novembre del 2010

Novembre: Halloween, panellets i bolets!

Al mes d'octubre he estat un poc apartada de la cassola de Sucadetes, com heu pogut detectar.
Entre festes i treballs o estava a la cuina o estava enfeinada i la cosa no donava per a obrir la finestra de Sucadetes -a més convindreu amb mi, que alguns dies no feia goig d'obrir cap finestra-.
S'estava més a gust a casa.
Enguany he fet panellets per primera vegada i la veritat és que no m'han eixit molt malament, la prova està en què va volar tota la safata.
Fotogràf: Francesc Collado
Però ara, que esta tardor torna a ser el que era, ací estic.
Comença el novembre a Sucadetes amb la col.laboració de Francesc Collado: delecteu-vos i sentiu l'olor i el gust dels bolets en llegir la següent entrada.
Bon profit!

divendres, 15 d’octubre del 2010

Octubre

Hem estat a Tarragona estos dies i ens hem omplert de tardor els pulmons i els ulls.
Hem trobat camins transitats per llauradors amb les mules mecàniques carregades de raïm, cellers en plena ebullició aguardant els basquets de la fruita acabada de collir, olor a vi, a terra, a pluja, el soroll del camp silenciós...
Hem tastat vins i hem visitat les oliveres que amb el seu verd exultant ens han assegurat que d'ací un parell de mesos ja tindrem l'oli del raig a punt per abraçar les nostres ensalades.

Vos assegure que ha estat tot un viatge per als sentits!

I ens hem portat vi del Priorat, vermut de Reus i oli de Siurana per a que acompanyen els records d'alló que hem viscut.

Hui vos propose un aperitiu senzill amb una rosca de bon pa acabat de fer, amb un raig d'oli d'oliva, un grapat d'olives xafades o farcides, perquè no?, i un got de vi o una copeta de vermut amb sifó. M'acompanyeu? 
NOTA: Imprescindible una terrasseta al sol d'octubre per a consumir tot d'una els rajos del sol.

divendres, 1 d’octubre del 2010

Crema de carabassa amb parmiggiano, cansalada i pipes

Des de que vaig llegir que els portuguesos beuen sopa en qualsevol moment del dia, jo no vaig dubtar que porte una portuguesa dins, perqué jo estaria tot el dia bevent sopeta i menjant abaetxo!
I a vosaltres vos agraden els caldos, les sopes i les cremes? Ací vos deixe una recepta per a que pogueu aprofitar les fruites de la temporada.
Apa! Anem amb la crema?
Fotógrafa: Xelo Mir
INGREDIENTS:
Un porro
Una ceba
Una creïlla
Un raig d'oli d'oliva extra verge
Una carabassa de 750 grams aproximadament
200 ml de crema de llet o de crema de soja o 6 formatgets en porcions (tipus El Caserío, per a entendre'ns)
Tallades de cansalada fumada -bacon-
Llesques de parmiggiano
Pipes pelades, si són de carabassa millor, si no les de girasol també van bé.
Un punt de sal.
Un punt de pebre.
Un punt de gingebre molt.

PREPAREM:
Encenem el forn a 100º i posem en la safata sobre paper vegetal per al forn unes tallades finetes de cansalada fumada -bacon- de manera que els traurem bona cosa de greix i es quedaran sequetes i cruixents.
Podeu substituir la cansalada per pernil serrano, en este cas, se vos farà en menys temps, perquè té menys greix.
De temps... uf! no ho he calculat... aneu mirant el forn per a que no se vos creme -a esta temperatura és practicament imposible, de no ser que se n'aneu de casa-.
Fotógraf: Francesc Collado
FEM LA CREMA:
Peleu la carabassa -és una mica engorrosa de pelar, però que bé aneu a quedar a la taula!-. Peleu també la creïlla i aboqueu carabassa i creïlla en una cassola amb aigua calenta i un puntet de sal.
Quan estiguen bollides -les punxeu amb una forqueta per vore quan estan blanetes-, les traieu fora i reserveu una mica d'esta aigua de cocció per si després us queda massa densa la crema.
Aboqueu un raig d'oli a la paella i poseu el porro i la ceba ben talladets fins que agafen color.
Passeu per la batedora tot els ingredients: carabassa, creïlla, porro, ceba i la crema de llet o de soja o els formatgets. Rectifiqueu de sal, afegiu el pebre i el gingebre.
Si vos ha quedat molt densa, afegiu l'aigua de cocció de la carabassa.
Passeu la crema pel colador xinés per a que us quede més fina.
Poseu-ho tot a coure altres 10 minuts.

Fotógraf: Francesc Collado
PER A SERVIR:
Serviu la crema en un plat fondo o en un bol.
Poseu les llesques de parmiggiano pel damunt, les pipes de carabassa peladetes i el bacon deshidratat...
Agafeu la cullera i a disfrutar com a portuguesos!

dijous, 30 de setembre del 2010

De temporada

La tardor ha arribat i totes les fruites i verdures de temporada se'ns comencen a oferir, ens ajuden a canviar els hàbits i a acoblar-nos al nou oratge que enguany se'ns instal.la a poc a poc.
A les cases són habituals els regals dels amics: bolets, carabasses, magranes, pomes... d'ací no res, ens arribaran castanyes i codonys.
I amb totes estes meravelles, a casa nostra disfrutem d'allò més.
Hui vos vull parlar d'un regal que m'han fet: una bosseta d'okra.
L'okra naix d'esta flor tan bonica que veieu a la foto.
Fotógrafa: Xelo Mir
Els seus fruits creixen quan cau la flor i ho fan de manera ben ràpida, segons ens contava el bon amic que ens l'ha proporcionada.
Un dels llauradors que la treballa, ens va contar que al matí quan van a collir-la quasi poden sentir quan cau la flor i comença a créixer el fruit.
Jo havia tastat l'okra a alguns restaurants paquistanesos i, fins i tot, l'he comprada en una verduleria paquistanesa que hi ha al Carrer Manuel Candela, però a mi em quedava amarga, fins al punt de no fer agradable el plat, a més, no estava gelatinosa quan la cuinava, així que pense que l'okra d'esta verduleria no és de la mateixa varietat.
Toni Montoliu, llaurador, cuiner i veí m'ha descobert la seua varietat d'okra. Ell és el pioner a València del cultiu de l'okra, fa vint-i-cinc anys que la treballa, en alguna época va vendre a algun centre comercial però ara, la seua producció d'okra és per a consum propi... i per a que tots la tasteu al seu restaurant, aixó sí l'heu d'avisar primer que voleu tastar-la.

Toni Montoliu collint l'okra a la seua horta a Meliana
Fotógrafa: Xelo Mir
Toni ens ha posat sobre la pista d'esta verdura de la família de les malves i en aixó de 'criar malves' -en el bon sentit de l'expressió- és tot un expert.
Hem descobert que l'okra té propietats medicinals i que, si la prenem en infusió, ens pot alleugerir el mal de gola, i cuinada a qualsevol plat ens pot ajudar amb les dolències gàstriques.
L'okra si la mengeu crua està dolça i se t'ompli la boca d'una gelatina particular.
Ja vos contaré més cosetes de l'okra... però com que tots no la teniu a l'abast, hui vos posaré una recepta de crema de carabassa.
La carabassa és una de les protagonistes de la tardor... i si no, que els ho diguen als americans amb el Halloween!
Aprofitem nosaltres també la nostra riquesa cucurbitàcea en esta época i ataquem a una cremeta amb cullera i ganes!

dijous, 23 de setembre del 2010

Aletes de pollastre amb salsa de soja, llima i mel

Vaig fer aletes de pollastre per a les xiques i el cas és que acabarem tots llepant-nos els dits, literalment.
Si acompanyeu les aletes amb un puré, unes verdures asades, una mica d'ensalada o una muntanyeta d'arrós blanc, la cosa se vos queda en un sopar ben apanyadet.
Per a quatre persones jo vaig fer servir 600 grams i vaig respectar la salsa perquè havia de macerar, però aixó de les mides, ja sabeu que depén de com sigueu de fartonets.

INGREDIENTS:
1 Quilo d'aletes de pollastre.
5 ó 6 dents d'all.
40 ml de suc de llima.
70 ml de mel.
70 ml de salsa de soja.
50 ml oli d'oliva extra verge.
1 Culleradeta de gingebre en pols.
Pebre negre al gust.
COM HO FEM?
Partiu els allets a trossets menudets i els aboqueu en un bol, en aquest bol afegiu l'oli, la salsa de soja, el suc de llima, la mel, el gingebre en pols i el pebre. Ho poseu a calfar una mica per a desfer la mel i barrejar be els ingredients. Quan estiguen tots els ingredients ben barrejats, poseu les aletes en un bol i aboqueu esta mescla sobre elles.
Ho deixeu marinar una hora.
Aboqueu tota esta barreja a la cassola i ho poseu a foc moderat durant 30 minuts, que vagen coent-se les aletes.
Després de cuinar-ho 30 minuts, pujeu el foc i teniu les aletes a foc fort durant 10 minuts més. D'esta manera reduirem la salsa i ens quedarà melosa i apegadeta a la carn.
Apa! A llepar-se els dits!
Teniu en compte que al mercat hi ha moltes classes de salsa de soja. Si la que feu servir vosaltres és la més salada -tasteu-la primer- no caldrà sal a la recepta, si pel contrari la que utilitzeu és de les més lleugeres i dolces, potser necessiteu afegir un polsim de sal.

dimecres, 22 de setembre del 2010

Estiu 2010

Avui acomiadem l'estiu. Així que tot i que el temps no acompanya, us propose que agafeu un llibre, eixiu al carrer, us acomodeu a la primera terrassa que trobeu i vos demaneu una cervesa i una tapa.
Comprovareu com apareix la sensació de llibertat, de portar les regnes de la teua vida, de fer el que vols. Tot i que siga una il.lusió momentània, perque demà haurem de tornar a la rutina que ha fet un lloc a les nostres vides, tot i aixó paga la pena acomiadar al Sr. Estiu, com cal.

dimecres, 15 de setembre del 2010

Berenars, aperitius: Petits Pecats

UN PETIT PECAT
INGREDIENTS:
Raïm
Pa
Formatge fresc, brie, de cassoleta, blau, gorgonzola...
PEQUEM:
La combinació d'estos tres elements és màgica.
Són sabors bàsics: el dolç del raïm, el salat del formatge i el pa equilibrant.
Si el pa està calent acabat d'eixir del forn, encara es potencien les sensacions i el goig creix.
Si mentre cometeu el petit pecat tanqueu els ulls per a aprofundir més en la barreja de sabors... pecareu més intensament.

ALTRE PETIT PECAT
INGREDIENTS:
Figues bacores
Llomello embutxat i/o formatge curat
PEQUEM:
El pecat copia el mecanisme del meló amb pernil, però en este cas la dolçor de la fruita l'aporten estes bacores insinuants i el salat del pernil el substituim per unes llesquetes de llomello ibéric embutxat o uns taquets de formatge curat.

BONA NOTÍCIA:
Després de cometre estos pecats, no cal confessió. Disfruteu.

Setembre

Ja és setembre! Algun espabilat em dirà que m'ha costat quinze dies enterar-me, però el setembre al qual us faig referència ha començat ara a meitat de mes.
La normalitat comença a instal.lar-se a les nostres vides, els ritmes dels que heu estat de vacances comencen a acompasar-se als dels que no se n'heu anat a cap lloc, les activitats rutinàries fan acte de presència i tots, absolutament tots, tenim les mateixes ganes d'arribar al cap de setmana.
Enteneu ara perquè considere que setembre ha arribat ara?
El raïm i les figues tardanes encara se'ns ofereixen en este moment. I amb ells tota mena de possibilitats gastronòmiques.
Les recomanacions que us faré ara no són receptes elaborades ni porten molt de temps per preparar, però a mi m'encisen tant com el plat més treballat. Així que oblideu-vos de les dietes i les restriccions fins l'octubre, el novembre o el 30 de febrer i a disfrutar.
Li hem de donar les gràcies a Irene que ens ha assortit la nevera de fruites de setembre i amb elles, moments de plaers senzills i intensos.

dijous, 9 de setembre del 2010

Tarta naïf

Vos agrada provar coses noves? Tastar sabors canviats de lloc? A mi m'encanten les sorpreses i a la cuina encara més. Així que quan vaig descobrir que l'ingredient principal d'esta tarta era més habitual a les ensalades, no m'ho vaig ni pensar.
Jo ja n'havia fet alguna tarta de carlotes, però primer les havia de bollir. En esta les pose sense coure i està d'allò més bona.
Este estiu l'he feta tres vegades i totes ha estat un éxit. La primera la vaig fer de color rosa, la segona va passar a ser la tarta 'pitufa' perquè era de color blau, però la tercera vegada ha estat la tarta naïf, mireu que bonica!
Fotógraf: Xelo Mir
No és gens difícil de fer i sembla que sigues un especialista de la decoració de tartes. Sabeu que va ser el millor d'esta coca de carlotes? La companyia amb qui me la vaig menjar... vosaltres sabeu qui sou. Moltes besadetes.

I per a la resta, ens mengem una quan vulgueu... de moment, aneu practicant.

INGREDIENTS:
PER LA COCA
300 grams de safanòries
    2 Ous
  50 ml d'oli de girasol
150 grams de farina
150 grams de sucre
    1 Culleradeta de canyella
    1 Culleradeta de rent químic
       Nous
  40 grams de xocolata
     1 Poma mitjana

PER LA COBERTURA
100 grams de formatge tipus Philadelphia o Mascarpone -a mi m'agrada més este-.
100 grams de mantega
    1 Cullerada sucre glass
    1 Cullerada de sucre vainillat
(si no us agrada molt dolça elimineu la cullerada de sucre glass i si teniu thermomix convertiu el sucre vainillat en sucre vainillat glass, queda més fina que diria la meua iaia).
 3 ó 4 Gotes de colorant alimentari -el venen als supermercats en paquets de 3 tubets-
      Lacasitos o Smarties o similars.

MANS A L'OBRA
Primer poseu a calfar el forna a 180º, traieu els 100 grams de mantega de la cobertura de la nevera i els deixeu damunt del banc en un bol i vos poseu el davantal.
Tritureu les carlotes pelades i els afegiu la resta d'ingredients, excepte la farina, el rent, el xocolate i les nous. Us quedarà una mena de puré.
Afegiu la xocolata a trossets -en venen unes llagrimetes de la marca Vahiné que ja estan esmicolades i només heu de posar la meitat del paquet, sorry per la publicitat-.
Incorporeu la farina i el rent i torneu a batre.
Afegiu la poma tallada a la nostra barreja. (Podeu susbtituir la poma per plàtan, pinya, bresquilla... qualsevol fruita que tingueu avorrida a la nevera).
Passeu mantega per un motle de 22-24 cm i tireu un pessic de farina per a enfarinar-lo.
Aboqueu este puré al motle i afegiu les nous per damunt -tranquils que mentre arreplegeu els trastos de la cuina i escureu els atifells a les nous se les engull la tarta).
Ja està la primera part.
 
Fotógraf: Francesc Collado 
La segona part consisteix en clavar la tarta al forn, posar-se l'alarma al mòbil i fer una bona siesta mentre tant: 40 minuts a 180º. Este és el temps del meu forn, el primer dia que la feu passeu de la siesta i aneu punxant la tarta amb un furgadents llarg -a les tendes dels xinesos venen de tot-, quan este furgadents per a ogres gegants no estiga brut en eixir de la coca, és que ja està.
Traieu la coca i la deixeu sobre la reixeta del forn damunt del banc de la cuina. No intenteu desmotllar ara la coca que se vos convertirà en 'coca de menudillos'.
Quan estiga freda, desmotlleu i li afegiu la cobertura.
Anem a per la tercera part de la coca.
Se'n recordeu de la mantega que havíem tret al principi, doncs ara ja estarà com si fora una crema i podreu barrejar amb una forqueta amb el formatge, els sucres i tres o quatre gotetes de colorant líquid, per a fer la de la foto jo li'n vaig posar colorant verd.
Tot ben barrejat -si ho poseu a la batedora compte que no vos passeu i se vos talle, si ho poseu a la thermomix, velocitat 2 i aneu mirant que es barrege i no es talle-.
Amb aquesta barreja i una espàtula demostreu les vostres dots d'escultors i/o 'paletes' i empastreu la tarta per damunt i els laterals.
Adorneu al gust amb els Lacasitos -jo vaig fer servir els Smarties que ens havien regalat a algun aniversari i... Voilà, esta és la nostra tarta naïf!

Fotógraf: Francesc Collado
Espere que vos agrade! Espere els vostres comentaris per millorar: receptes i bloc.

diumenge, 5 de setembre del 2010

Més trossets de pa a Sucadetes

Estic moooolt contenta i és que la recepta de les minipizzetes amb sobrassada i mel ha estat tot un éxit! Sou molts els que heu entrat a vore-la i els que l'heu posada en pràctica.
Alguns heu substituit la masa per rosquetes de pa, altres heu substituit el formatge emmental per altres tipus de formatges... i les vostres receptes a mi m'inspiren encara més possibilitats -vaig a substituir el formatge emmental per una culleradeta de mascarpone quan traga les minipizzetes del forn, ja vos conte, ja-.
Jo que vaig començar aquest bloc com una manera de mantenir el meu cap i les meues emocions enfeinats i va i resulta que us interessa el que vos mostre...
També vos he de dir que el meu interés per Sucadetes i per mantindre esta finestra oberta és creixent i sincer.

Ja vorem com ens ho apanyem a l'hivern per mantindre la finestra i la corrent d'aire... A favor tindrem que amb el fred abelleix més tancar-se a la cuina, però en contra tindrem que l'aire fresc no és massa bon company a l'hivern.
De moment, aprofitem els darrers dies de l'estiu... que el setembre també ens deixa coses ben bones... o no?

dimarts, 31 d’agost del 2010

Pizzetes de mallorquina i mel

Fàcils, fàcils i bones, bones.
Els Bueno han tornat de Mallorca i ens han portat una mallorquina.
Només vore-la em vingueren al cap les pizzetes de sobrassada i mel...

INGREDIENTS (per a 6-8 minipizzetes, depen del tamany que us agrade)
PER A LA MASA:
100 gr aigua tébia
  25 gr oli oliva
    1 pessic de sal
  10 gr de rent premsat de forn -mitja pastilleta de les del super-
200 gr de farina
PER AL COMPANATGE:
Mitja mallorquina
4 ó 5 cullerades de mel -al gust-
Emmental ratllat
COM S'HO FEM?:
Poseu el forn a precalfar a 200º.
Per fer la masa heu d'abocar l'oli a l'aigua tébia i barrejar.
Esmicoleu el rent i el desfeu dins de l'aigua.
Afegiu la sal i aboqueu la farina poc a poc, aneu pastant fins que la masa no se us apegue als dits.
-amb la thermomix açó ho liquideu en un plis-

Formeu boletes amb la massa que deixareu sobre una safata tapadetes per a que no els pegue l'aire durant 20 minuts.

Per no avorrir-vos, en un bol aneu fent la barreja de sobrassada i mel. Personalment, m'agraden poc dolces... però com que per a gustos, colors: aboqueu mel al gust sobre la sobrassada i pasteu amb una cullera per mesclar be.

Després d'este temps les nostres boletes de masa, hauran pujat una miqueta.
Agafeu el corró i les aplaneu fins deixar-les finetes. Si sou perfeccionistes podeu fer-los la forma redona tallant-les amb un got.
Cobriu cada minipizzeta amb la pasta de sobrassada i mel que hem preparat.
Afegiu pel damunt l'emmental ratllat i claveu al forn, aneu mirant-les i quan els contorns de les pizzes estiguen dauradets... ja podeu traure-les calentetes a taula, però afanyeu-vos que volaran!

Si no teniu ganes de fer la masa, podeu comprar Obleas para Empanadillas La Cocinera i abocar la barreja sobre cada una d'estes mases. Aixó ho podeu fer en un moment i vos traurà d'algun apur quan es presenta gent a sopar i no tenim res a la nevera.

dilluns, 30 d’agost del 2010

Torneu al cau

Ja heu començat a tornar al cau després de les vacances. A més de gaudir de la vostra companyia, també gaudiré de les coses bones que m'heu portat dels vostres viatges.
De moment guanyen en abundància els productes de ses illes... la sobrassada mallorquina i la sal d'Es Trenc que heu portat estan delicioses.
La sal ha resultat tot un descobriment: sal amb pétals de rosa, pebre rosa de Sechuan i pebre negre ecològic és una meravella dels perfums... no només salen, sinò que li donen una flaire als plats que se te'n van les papiles corrent com a boges darrere de l'ensalada o les gambetes que vaig fer ahir.
També hem tingut botelletes de vi de diverses procedències, empanada gallega i una recepta mallorquina de 'Coca de bresquilles' de la tia Pepa que fa resucitar els morts només per tornar a tastar-la.
Al primer mos està bona, però quan t'acabes el primer tros... vas agafant molletes de la carmanyola fins que la liquides! I és que el gust de la canyella amb bresquilles és un matrimoni dificilment superable!
Així que jo, pagada de que torneu i de que vulgueu compartir amb nosaltres totes les coses bones que trobeu arreu del món.
Gràcies a tots els viatgers. I als que no heu viatjat, també us he de donar les gràcies per mantindre viva la flama de Sucadetes.


dimecres, 18 d’agost del 2010

Sèpia amb ceba i creïlles

Allà va esta recepta, reina del trossos de pa que fan 'puenting' a la cassola:

INGREDIENTS (per a 6 persones com a plat contundent... però amb estes mides feu una picadeta que podeu estirar diversos dies o per a una festa amb molta colla):

1 Sèpia fresca gran -o dos mitjanetes- (necessitem al voltant d'un quilo)
1 Quilo de creïlles
400 grams de ceba
1 got de vi blanc
1 got caldo de peix -per als no puristes: un got d'aigua amb una pastilleta de caldo de peix desfeta-
Dos o tres fulletes de llorer
Oli d'oliva extra verge

COM HO FEM?:
La cassola està esperant que aboqueu un bon raig d'oli, l'escalfeu i daureu una miqueta la sèpia tallada en daus.
Ei! no la saleu encara que se us quedarà dura!
Aboqueu la ceba tallada en juliana i la cuineu tapadeta.
Quan tinga un color groguet i comence a transparentar aboqueu el got de vi, les creïlles tallades a daus, el llorer, el got de caldo i rectifiqueu la barreja de sal. (Ara sí!)
Apa! a coure al xup-xup fins que les creïlles quan les punxeu estiguen blanetes.
Si vos agrada el caldo claret... tal qual a taula.
Si vos agrada el caldo trabadet... xafeu dos o tres trossos de creïlla i els barregeu amb el caldo.

Vinga! A fer puenting amb trossets de pa!

Agost mandrós

Sembla que m'heu eixit mandrosos, peresosos, poregosos... i gossos! Us veig i em dieu que heu passat per Sucadetes... però que no us heu atrevit a dir res.

Alguns, fins i tot, ja heu tastat les cigaletes amb algunes variacions, altres esteu a punt de cuinar-les, altres preferiu alimentar l'esperit... però ningú no s'atreveix a deixar cap comentari.
Vinga, poc a poc, anireu animant-vos i ara, que ja heu deixat entrar l'airet de Sucadetes a les vostres vides només ens falta que a Sucadetes li arriben les vostres flaires.

De moment, s'aconformarem amb l'oloreta d'esta sèpia amb cebeta i creïlles que també us farà deixar caure el pa a la cassola.



Als que ja heu fet les Cigaletes, escureu la cassola per fer la sèpia... i als altres, tranquils no us preocupeu que segur que arriba alguna recepta que vos agrade.

dimecres, 11 d’agost del 2010

Cigaletes de Casa Pepa

He meditat molt sobre quina hauria de ser la primera recepta que vull compartir amb vosaltres. Finalment, m'he decidit per esta. Vaig tastar estes meravelloses cigaletes a Casa Pepa a Ondara i si la senzillesa del plat em va sorprendre, encara ho va fer més el gust.

Esta recepta va per a tots: als que no els agrada cuinar, als que no saben, als que no volen, als que els agrada cuinar, als que saben i als que volen.

M'agradaria saber si la feu i com vos ha quedat, si heu afegit o llevat ingredients i, sobretot, si l'heu disfrutada -d'això es tracta, de compartir-.

Jo em quede ací amagadeta darrere de la porta per dotorejar com us llepeu els dits i vos cauen els trossets de pa a la cassola.

INGREDIENTS (per cada comensal heu de contar estes mides)
6 cigaletes mitjanes -que amb la crisi no estem per anar fent grans despeses-.
4 espàrrecs verds
2 allets tendres
50 grams de virutes de pernil serrano
Un rajolí d'oli

PREPARACIÓ
En una cassola de fang poseu l'oli a calfar.
Talleu els espàrrecs i els allets tendres a trossets i els poseu a fregir a l'oli.
El foc moderat, que no es faça massa prompte i se'ns socarre. Millor, poc a poc perquè vagen deixant el gustet a l'oli.
Quan ja tenim els alls i els espàrrecs, els aparteu un moment, deixeu caure les cigaletes a la cassola i aboqueu oli, espàrrecs i alls per damunt.
Apagueu el foc -les cigales es fan en un moment- i ho cobriu tot amb les virutes de pernil.
Us assegure que l'oli del fons està millor que qualsevol dels altres ingredients, ja que estos, generosos com són, han deixat caure el seu gust a la cassola.
Així que prepareu una viena de pa.

RECOMANACIONS D'ÚS
Els següents ingredients són imprescindibles per a que la recepta ens quede com toca:
- Bona companyia.
- Botelleta de vi blanc mooolt fred -Gewurztraminer és el meu preferit, però un blanc d'agulla tampoc no estaria malament-.
- Pa per sucar.



dimarts, 10 d’agost del 2010

L'inici

Acabe d'obrir una nova finestra. Si vosaltres també voleu sentir una miqueta d'aire fresc, ací teniu.
Deixem que la corrent ens alce la faldilla i ens despentine els cabells... escrivim, sentim i tastem.

Com que som a l'estiu ací us aniré deixant fotos de les coses bones que ens proporciona la calor.
Obriu les finestres i deixeu que entre el llevant!