BESCUIT DE SAFANÒRIA, NOUS I COCO

Esta setmana estic d'un forner pujat... i m'hi he dedicat a pegar-li al pa...  perdoneu, però després dels que us contava el darrer dia, m'havia de desfogar pegant-li a algú i vaig decidir mamprende-la amb una massa de farina.
També vos he de dir que des d'ara tinc ajuda a casa: la Kitchenaid se n'ha vingut a viure damunt del meu banc.
La primera recepta que vaig fer amb la maquineta va ser un valor segur: un pa blanc i tovet amb forma de pa de motle que fa les delícies als esmorzars de les meues filles i que em té 'robao el sentío' i boicotejada la dieta.
Pel que feia a la primera recepta de dolç que volia fer tenia clar que anava a ser alguna d' El rincón de Bea, un altre bloc que porta el meu régim pel carrer de l'amargura i a les meues papil.les gustatives les té fent hores extra.
Esta és de les més saludables que he trobat, però tot i així: el sucre és el sucre!

FOTO: XELO MIR

INGREDIENTS

210 gr farina de blat -sense rent-
1/2 culleradeta de bicarbonat
1 pessic de sal
2 ous mitjans a temperatura ambient
150 gr sucre
150 ml oli girasol
1 cullerades de vainilla líquida
75 gr de safanòria
50 gr coco ratllat
50 gr de nous
80 ml. buttermilk (o 75 ml de llet sencera + 5 ml de vinagre de poma: ho poseu tot junt en un bol durant 10 minuts)

FOTO: XELO MIR

PREPARACIÓ
Poseu el forn a calfar a 170º.
Batre els ous amb el sucre fins que escumen una miqueta i estiga dissolt el sucre -no cal emblanquir-.
Afegir l'oli i l'extracte de vainilla sense deixar de batre.
Tamisar la farina, el bicarbonat i la sal.
Incorporar un terç dels ingredients secs a l'ou.
Afegir la meitat del buttermilk -sí, té aspecte de triat, no passa res, és així- i anar alternant amb la barreja de la farina.
Batem fins que estiga incorporat.
Ratlleu la safanòria -afortunadament, el coco ja ens el venen ratlladet-. (A la thermo amb cinc segons a velocitat 5, ja ho tindreu bé).
Afegir amb una espàtula per a integrar la safanòria, el coco i les nous.
Abocar a un motle de plum cake engreixat.
Haurem d'enfornar uns 45 minuts.
Crec que amb menys temps, el meu bescuit no haguera estat tan sec, però ja sabeu que cada forn és un món.

CARAGOLS A LA SAL DE VICENT

Sé que hi ha molta gent esperant esta recepta. I no és per a menys perquè és una recepta redona.

En esta ocasió parlem dels caragols del meu amic Vicent. No són els típics de 'caragolà', tampoc són a la 'llauna' com els solen fer més al nord, per terres de Lleida. Són tan, però tan diferents i tan bons que este descobriment no me'l podia quedar només per a mi.

Fa uns anys quan canviarem de casa buscant una mica de pau per a criar els nostres 'pollets' trobarem a l'Horta Nord, a Foios, el nostre lloc al món i els caragols del bar de l'Estació. Uns caragols que també hem pogut disfrutar a Casa Tamarit a Albalat dels Sorells i que ens encisen als quatre.

Després, trobarem a Vicent, a Amparo i a Pau, i ells posaren al nostre caminet -entre d'altres coses bones- estos caragols cassolans que ens tenen xuplant els dits i les closques cada vegada que ens els fan.

De fet, Vicent va aparèixer amb una bona cassola de caragols -amb llaçada inclosa- pel meu aniversari i us assegure que va ser un dels regals més celebrats del sopar.

FOTO: XELO MIR

Ara he aprés a fer-los -i crec que no m'han eixit malament tot i no arribar al nivell del mestre- i vos pose ací la recepta perquè us animeu.

És fàcil comprar els caragols a la verduleria, només has d'encomanar-los uns dies abans. Per esta recepta es fan servir els caragols 'moros'.

Tampoc és tan costós netejar-los i enganyar-los. Només cal planificar el plat amb uns dies d'antelació. Així que ací va el meu manual per tal d'enganyar i 'dutxar' caragols per poder disfrutar-los.

FOTO: XELO MIR

 

INGREDIENTS PER A 4 PERSONES:

1 Quilo de caragols moros

2 cabeces d'alls

3 pebreres -cayena-

1/2 litre d'oli d'oliva extraverge

10 grams de sal

ANEM PER FEINA:

Aboqueu els caragols en un bol i comenceu a rentar-los amb aigua.

Quan els heu rentat varies vegades -per favor, ben netets, que això que diuen que el que no mata, engreixa, no és de persones polidetes i aseades- els poseu en un caldero ple d'aigua al sol.

Ací els gasteròpodes en qüestió intentaran eixir però com que estaran coberts amb paper film o una tapadora de vidre, no podran, cauran a l'aigua i s'ofegaran.

A este procés se li diu: enganyar els caragols. Encara que a mi se m'acudeixen alguns noms més fortets.

Ja els teniu ben enganyadets i amb les molles fora, doncs bé, torneu-los a rentar les babes.

Ara us heu d'entretindre una miqueta pelant dos cabeces senceres d'alls. Sí! No m'he tornat xiribía! Són molts alls, però us caldran.

En un caldero, aboqueu el mig litre d'oli i quan estiga calent l'oli,  poseu dins els caragols, les pebreres i els alls. Deixeu-los que vagen agafant temperatura i remeneu, remeneu i remeneu... voreu com ix una mena de bromera: anem bé.

Quan ix la bromera aboqueu la sal als caragols.

FOTO: XELO MIR

Allà els heu de tindre confitant fins que la bromera no surta, i veieu que els alls ja són un confit que s'ha enganxat a les closques, la barreja d'oli, all, pebrera i sal enganxada els fa brillar una mica i així tan guapos se'ls podeu menjar.

FOTO: XELO MIR

Prepareu-vos amb un bon vinet o un barral de cervesa fresqueta perquè acabareu amb els llavis més grossos que els Platters quan cantaven allò del 'Only you'.

Torneu al cau

Ja heu començat a tornar al cau després de les vacances. A més de gaudir de la vostra companyia, també gaudiré de les coses bones que m'heu portat dels vostres viatges.
De moment guanyen en abundància els productes de ses illes... la sobrassada mallorquina i la sal d'Es Trenc que heu portat estan delicioses.

La sal ha resultat tot un descobriment: sal amb pétals de rosa, pebre rosa de Sechuan i pebre negre ecològic és una meravella dels perfums... no només salen, sinò que li donen una flaire als plats que se te'n van les papiles corrent com a boges darrere de l'ensalada o les gambetes que vaig fer ahir.

També hem tingut botelletes de vi de diverses procedències, empanada gallega i una recepta mallorquina de 'Coca de bresquilles' de la tia Pepa que fa resucitar els morts només per tornar a tastar-la.

Al primer mos està bona, però quan t'acabes el primer tros... vas agafant molletes de la carmanyola fins que la liquides! I és que el gust de la canyella amb bresquilles és un matrimoni dificilment superable!

Així que jo, pagada de que torneu i de que vulgueu compartir amb nosaltres totes les coses bones que trobeu arreu del món.

Gràcies a tots els viatgers. I als que no heu viatjat, també us he de donar les gràcies per mantindre viva la flama de Sucadetes.