Pàgines

dijous, 30 de setembre del 2010

De temporada

La tardor ha arribat i totes les fruites i verdures de temporada se'ns comencen a oferir, ens ajuden a canviar els hàbits i a acoblar-nos al nou oratge que enguany se'ns instal.la a poc a poc.
A les cases són habituals els regals dels amics: bolets, carabasses, magranes, pomes... d'ací no res, ens arribaran castanyes i codonys.
I amb totes estes meravelles, a casa nostra disfrutem d'allò més.
Hui vos vull parlar d'un regal que m'han fet: una bosseta d'okra.
L'okra naix d'esta flor tan bonica que veieu a la foto.
Fotógrafa: Xelo Mir
Els seus fruits creixen quan cau la flor i ho fan de manera ben ràpida, segons ens contava el bon amic que ens l'ha proporcionada.
Un dels llauradors que la treballa, ens va contar que al matí quan van a collir-la quasi poden sentir quan cau la flor i comença a créixer el fruit.
Jo havia tastat l'okra a alguns restaurants paquistanesos i, fins i tot, l'he comprada en una verduleria paquistanesa que hi ha al Carrer Manuel Candela, però a mi em quedava amarga, fins al punt de no fer agradable el plat, a més, no estava gelatinosa quan la cuinava, així que pense que l'okra d'esta verduleria no és de la mateixa varietat.
Toni Montoliu, llaurador, cuiner i veí m'ha descobert la seua varietat d'okra. Ell és el pioner a València del cultiu de l'okra, fa vint-i-cinc anys que la treballa, en alguna época va vendre a algun centre comercial però ara, la seua producció d'okra és per a consum propi... i per a que tots la tasteu al seu restaurant, aixó sí l'heu d'avisar primer que voleu tastar-la.

Toni Montoliu collint l'okra a la seua horta a Meliana
Fotógrafa: Xelo Mir
Toni ens ha posat sobre la pista d'esta verdura de la família de les malves i en aixó de 'criar malves' -en el bon sentit de l'expressió- és tot un expert.
Hem descobert que l'okra té propietats medicinals i que, si la prenem en infusió, ens pot alleugerir el mal de gola, i cuinada a qualsevol plat ens pot ajudar amb les dolències gàstriques.
L'okra si la mengeu crua està dolça i se t'ompli la boca d'una gelatina particular.
Ja vos contaré més cosetes de l'okra... però com que tots no la teniu a l'abast, hui vos posaré una recepta de crema de carabassa.
La carabassa és una de les protagonistes de la tardor... i si no, que els ho diguen als americans amb el Halloween!
Aprofitem nosaltres també la nostra riquesa cucurbitàcea en esta época i ataquem a una cremeta amb cullera i ganes!

dijous, 23 de setembre del 2010

Aletes de pollastre amb salsa de soja, llima i mel

Vaig fer aletes de pollastre per a les xiques i el cas és que acabarem tots llepant-nos els dits, literalment.
Si acompanyeu les aletes amb un puré, unes verdures asades, una mica d'ensalada o una muntanyeta d'arrós blanc, la cosa se vos queda en un sopar ben apanyadet.
Per a quatre persones jo vaig fer servir 600 grams i vaig respectar la salsa perquè havia de macerar, però aixó de les mides, ja sabeu que depén de com sigueu de fartonets.

INGREDIENTS:
1 Quilo d'aletes de pollastre.
5 ó 6 dents d'all.
40 ml de suc de llima.
70 ml de mel.
70 ml de salsa de soja.
50 ml oli d'oliva extra verge.
1 Culleradeta de gingebre en pols.
Pebre negre al gust.
COM HO FEM?
Partiu els allets a trossets menudets i els aboqueu en un bol, en aquest bol afegiu l'oli, la salsa de soja, el suc de llima, la mel, el gingebre en pols i el pebre. Ho poseu a calfar una mica per a desfer la mel i barrejar be els ingredients. Quan estiguen tots els ingredients ben barrejats, poseu les aletes en un bol i aboqueu esta mescla sobre elles.
Ho deixeu marinar una hora.
Aboqueu tota esta barreja a la cassola i ho poseu a foc moderat durant 30 minuts, que vagen coent-se les aletes.
Després de cuinar-ho 30 minuts, pujeu el foc i teniu les aletes a foc fort durant 10 minuts més. D'esta manera reduirem la salsa i ens quedarà melosa i apegadeta a la carn.
Apa! A llepar-se els dits!
Teniu en compte que al mercat hi ha moltes classes de salsa de soja. Si la que feu servir vosaltres és la més salada -tasteu-la primer- no caldrà sal a la recepta, si pel contrari la que utilitzeu és de les més lleugeres i dolces, potser necessiteu afegir un polsim de sal.

dimecres, 22 de setembre del 2010

Estiu 2010

Avui acomiadem l'estiu. Així que tot i que el temps no acompanya, us propose que agafeu un llibre, eixiu al carrer, us acomodeu a la primera terrassa que trobeu i vos demaneu una cervesa i una tapa.
Comprovareu com apareix la sensació de llibertat, de portar les regnes de la teua vida, de fer el que vols. Tot i que siga una il.lusió momentània, perque demà haurem de tornar a la rutina que ha fet un lloc a les nostres vides, tot i aixó paga la pena acomiadar al Sr. Estiu, com cal.

dimecres, 15 de setembre del 2010

Berenars, aperitius: Petits Pecats

UN PETIT PECAT
INGREDIENTS:
Raïm
Pa
Formatge fresc, brie, de cassoleta, blau, gorgonzola...
PEQUEM:
La combinació d'estos tres elements és màgica.
Són sabors bàsics: el dolç del raïm, el salat del formatge i el pa equilibrant.
Si el pa està calent acabat d'eixir del forn, encara es potencien les sensacions i el goig creix.
Si mentre cometeu el petit pecat tanqueu els ulls per a aprofundir més en la barreja de sabors... pecareu més intensament.

ALTRE PETIT PECAT
INGREDIENTS:
Figues bacores
Llomello embutxat i/o formatge curat
PEQUEM:
El pecat copia el mecanisme del meló amb pernil, però en este cas la dolçor de la fruita l'aporten estes bacores insinuants i el salat del pernil el substituim per unes llesquetes de llomello ibéric embutxat o uns taquets de formatge curat.

BONA NOTÍCIA:
Després de cometre estos pecats, no cal confessió. Disfruteu.

Setembre

Ja és setembre! Algun espabilat em dirà que m'ha costat quinze dies enterar-me, però el setembre al qual us faig referència ha començat ara a meitat de mes.
La normalitat comença a instal.lar-se a les nostres vides, els ritmes dels que heu estat de vacances comencen a acompasar-se als dels que no se n'heu anat a cap lloc, les activitats rutinàries fan acte de presència i tots, absolutament tots, tenim les mateixes ganes d'arribar al cap de setmana.
Enteneu ara perquè considere que setembre ha arribat ara?
El raïm i les figues tardanes encara se'ns ofereixen en este moment. I amb ells tota mena de possibilitats gastronòmiques.
Les recomanacions que us faré ara no són receptes elaborades ni porten molt de temps per preparar, però a mi m'encisen tant com el plat més treballat. Així que oblideu-vos de les dietes i les restriccions fins l'octubre, el novembre o el 30 de febrer i a disfrutar.
Li hem de donar les gràcies a Irene que ens ha assortit la nevera de fruites de setembre i amb elles, moments de plaers senzills i intensos.

dijous, 9 de setembre del 2010

Tarta naïf

Vos agrada provar coses noves? Tastar sabors canviats de lloc? A mi m'encanten les sorpreses i a la cuina encara més. Així que quan vaig descobrir que l'ingredient principal d'esta tarta era més habitual a les ensalades, no m'ho vaig ni pensar.
Jo ja n'havia fet alguna tarta de carlotes, però primer les havia de bollir. En esta les pose sense coure i està d'allò més bona.
Este estiu l'he feta tres vegades i totes ha estat un éxit. La primera la vaig fer de color rosa, la segona va passar a ser la tarta 'pitufa' perquè era de color blau, però la tercera vegada ha estat la tarta naïf, mireu que bonica!
Fotógraf: Xelo Mir
No és gens difícil de fer i sembla que sigues un especialista de la decoració de tartes. Sabeu que va ser el millor d'esta coca de carlotes? La companyia amb qui me la vaig menjar... vosaltres sabeu qui sou. Moltes besadetes.

I per a la resta, ens mengem una quan vulgueu... de moment, aneu practicant.

INGREDIENTS:
PER LA COCA
300 grams de safanòries
    2 Ous
  50 ml d'oli de girasol
150 grams de farina
150 grams de sucre
    1 Culleradeta de canyella
    1 Culleradeta de rent químic
       Nous
  40 grams de xocolata
     1 Poma mitjana

PER LA COBERTURA
100 grams de formatge tipus Philadelphia o Mascarpone -a mi m'agrada més este-.
100 grams de mantega
    1 Cullerada sucre glass
    1 Cullerada de sucre vainillat
(si no us agrada molt dolça elimineu la cullerada de sucre glass i si teniu thermomix convertiu el sucre vainillat en sucre vainillat glass, queda més fina que diria la meua iaia).
 3 ó 4 Gotes de colorant alimentari -el venen als supermercats en paquets de 3 tubets-
      Lacasitos o Smarties o similars.

MANS A L'OBRA
Primer poseu a calfar el forna a 180º, traieu els 100 grams de mantega de la cobertura de la nevera i els deixeu damunt del banc en un bol i vos poseu el davantal.
Tritureu les carlotes pelades i els afegiu la resta d'ingredients, excepte la farina, el rent, el xocolate i les nous. Us quedarà una mena de puré.
Afegiu la xocolata a trossets -en venen unes llagrimetes de la marca Vahiné que ja estan esmicolades i només heu de posar la meitat del paquet, sorry per la publicitat-.
Incorporeu la farina i el rent i torneu a batre.
Afegiu la poma tallada a la nostra barreja. (Podeu susbtituir la poma per plàtan, pinya, bresquilla... qualsevol fruita que tingueu avorrida a la nevera).
Passeu mantega per un motle de 22-24 cm i tireu un pessic de farina per a enfarinar-lo.
Aboqueu este puré al motle i afegiu les nous per damunt -tranquils que mentre arreplegeu els trastos de la cuina i escureu els atifells a les nous se les engull la tarta).
Ja està la primera part.
 
Fotógraf: Francesc Collado 
La segona part consisteix en clavar la tarta al forn, posar-se l'alarma al mòbil i fer una bona siesta mentre tant: 40 minuts a 180º. Este és el temps del meu forn, el primer dia que la feu passeu de la siesta i aneu punxant la tarta amb un furgadents llarg -a les tendes dels xinesos venen de tot-, quan este furgadents per a ogres gegants no estiga brut en eixir de la coca, és que ja està.
Traieu la coca i la deixeu sobre la reixeta del forn damunt del banc de la cuina. No intenteu desmotllar ara la coca que se vos convertirà en 'coca de menudillos'.
Quan estiga freda, desmotlleu i li afegiu la cobertura.
Anem a per la tercera part de la coca.
Se'n recordeu de la mantega que havíem tret al principi, doncs ara ja estarà com si fora una crema i podreu barrejar amb una forqueta amb el formatge, els sucres i tres o quatre gotetes de colorant líquid, per a fer la de la foto jo li'n vaig posar colorant verd.
Tot ben barrejat -si ho poseu a la batedora compte que no vos passeu i se vos talle, si ho poseu a la thermomix, velocitat 2 i aneu mirant que es barrege i no es talle-.
Amb aquesta barreja i una espàtula demostreu les vostres dots d'escultors i/o 'paletes' i empastreu la tarta per damunt i els laterals.
Adorneu al gust amb els Lacasitos -jo vaig fer servir els Smarties que ens havien regalat a algun aniversari i... Voilà, esta és la nostra tarta naïf!

Fotógraf: Francesc Collado
Espere que vos agrade! Espere els vostres comentaris per millorar: receptes i bloc.

diumenge, 5 de setembre del 2010

Més trossets de pa a Sucadetes

Estic moooolt contenta i és que la recepta de les minipizzetes amb sobrassada i mel ha estat tot un éxit! Sou molts els que heu entrat a vore-la i els que l'heu posada en pràctica.
Alguns heu substituit la masa per rosquetes de pa, altres heu substituit el formatge emmental per altres tipus de formatges... i les vostres receptes a mi m'inspiren encara més possibilitats -vaig a substituir el formatge emmental per una culleradeta de mascarpone quan traga les minipizzetes del forn, ja vos conte, ja-.
Jo que vaig començar aquest bloc com una manera de mantenir el meu cap i les meues emocions enfeinats i va i resulta que us interessa el que vos mostre...
També vos he de dir que el meu interés per Sucadetes i per mantindre esta finestra oberta és creixent i sincer.

Ja vorem com ens ho apanyem a l'hivern per mantindre la finestra i la corrent d'aire... A favor tindrem que amb el fred abelleix més tancar-se a la cuina, però en contra tindrem que l'aire fresc no és massa bon company a l'hivern.
De moment, aprofitem els darrers dies de l'estiu... que el setembre també ens deixa coses ben bones... o no?