Deixem que la corrent ens alce la faldilla i ens despentine els cabells... escrivim, sentim i tastem.
Com que som a l'estiu ací us aniré deixant fotos de les coses bones que ens proporciona la calor.
Obriu les finestres i deixeu que entre el llevant!
I que millor per obrir boca i un blog que un grapat de raïm (tot i que, en este mateix moment, aniria millor transformat en vi negre). Sucarem d'este blog tantes vegades com ens faça falta i esperem ser tan bons alumnes com tan bona és la mestra.
ResponEliminaGràcies per encetar la 'viena' de Sucadetes... i a mullar!
ResponEliminaTxe, Xelo, me faig fan fanàtica. De totes les seccions del teu blog: de l'aire de llevant, de les recepter per a sucar... Per cert, t'oferisc un títol per a un post: "Nunca mais be water". Besets
ResponEliminaNo esperava menys de tu, Xelo! Un blog on tastar unes sucadetes de trellat i bon gust. Sobretot després de llegir aquesta premsa local que en tantes ocasions em desespera. Recorda que tenim uns poemetes per publicar!
ResponEliminaBesets
Encarna
Ai, quina por! Quantes expectatives! I jo lluitant contra els monstres informàtics... Intentaré fer el que puga... de tota manera, sort que vos tinc a vosaltres!
ResponEliminaSegur que entre tots farem un bon dinarot.