Octubre

Hem estat a Tarragona estos dies i ens hem omplert de tardor els pulmons i els ulls.
Hem trobat camins transitats per llauradors amb les mules mecàniques carregades de raïm, cellers en plena ebullició aguardant els basquets de la fruita acabada de collir, olor a vi, a terra, a pluja, el soroll del camp silenciós...

Hem tastat vins i hem visitat les oliveres que amb el seu verd exultant ens han assegurat que d'ací un parell de mesos ja tindrem l'oli del raig a punt per abraçar les nostres ensalades.

Vos assegure que ha estat tot un viatge per als sentits!

I ens hem portat vi del Priorat, vermut de Reus i oli de Siurana per a que acompanyen els records d'alló que hem viscut.

Hui vos propose un aperitiu senzill amb una rosca de bon pa acabat de fer, amb un raig d'oli d'oliva, un grapat d'olives xafades o farcides, perquè no?, i un got de vi o una copeta de vermut amb sifó. M'acompanyeu? 

NOTA: Imprescindible una terrasseta al sol d'octubre per a consumir tot d'una els rajos del sol.

Crema de carabassa amb parmiggiano, cansalada i pipes

Des de que vaig llegir que els portuguesos beuen sopa en qualsevol moment del dia, jo no vaig dubtar que porte una portuguesa dins, perqué jo estaria tot el dia bevent sopeta i menjant abaetxo!
I a vosaltres vos agraden els caldos, les sopes i les cremes? Ací vos deixe una recepta per a que pogueu aprofitar les fruites de la temporada.
Apa! Anem amb la crema?

Fotógrafa: Xelo Mir

INGREDIENTS:
Un porro
Una ceba
Una creïlla
Un raig d'oli d'oliva extra verge
Una carabassa de 750 grams aproximadament
200 ml de crema de llet o de crema de soja o 6 formatgets en porcions (tipus El Caserío, per a entendre'ns)
Tallades de cansalada fumada -bacon-
Llesques de parmiggiano
Pipes pelades, si són de carabassa millor, si no les de girasol també van bé.
Un punt de sal.
Un punt de pebre.
Un punt de gingebre molt.

PREPAREM:
Encenem el forn a 100º i posem en la safata sobre paper vegetal per al forn unes tallades finetes de cansalada fumada -bacon- de manera que els traurem bona cosa de greix i es quedaran sequetes i cruixents.
Podeu substituir la cansalada per pernil serrano, en este cas, se vos farà en menys temps, perquè té menys greix.
De temps... uf! no ho he calculat... aneu mirant el forn per a que no se vos creme -a esta temperatura és practicament imposible, de no ser que se n'aneu de casa-.

Fotógraf: Francesc Collado

FEM LA CREMA:
Peleu la carabassa -és una mica engorrosa de pelar, però que bé aneu a quedar a la taula!-. Peleu també la creïlla i aboqueu carabassa i creïlla en una cassola amb aigua calenta i un puntet de sal.
Quan estiguen bollides -les punxeu amb una forqueta per vore quan estan blanetes-, les traieu fora i reserveu una mica d'esta aigua de cocció per si després us queda massa densa la crema.
Aboqueu un raig d'oli a la paella i poseu el porro i la ceba ben talladets fins que agafen color.
Passeu per la batedora tot els ingredients: carabassa, creïlla, porro, ceba i la crema de llet o de soja o els formatgets. Rectifiqueu de sal, afegiu el pebre i el gingebre.
Si vos ha quedat molt densa, afegiu l'aigua de cocció de la carabassa.
Passeu la crema pel colador xinés per a que us quede més fina.
Poseu-ho tot a coure altres 10 minuts.

Fotógraf: Francesc Collado

PER A SERVIR:
Serviu la crema en un plat fondo o en un bol.
Poseu les llesques de parmiggiano pel damunt, les pipes de carabassa peladetes i el bacon deshidratat...
Agafeu la cullera i a disfrutar com a portuguesos!

De temporada

La tardor ha arribat i totes les fruites i verdures de temporada se'ns comencen a oferir, ens ajuden a canviar els hàbits i a acoblar-nos al nou oratge que enguany se'ns instal.la a poc a poc.
A les cases són habituals els regals dels amics: bolets, carabasses, magranes, pomes... d'ací no res, ens arribaran castanyes i codonys.
I amb totes estes meravelles, a casa nostra disfrutem d'allò més.
Hui vos vull parlar d'un regal que m'han fet: una bosseta d'okra.
L'okra naix d'esta flor tan bonica que veieu a la foto.

Fotógrafa: Xelo Mir

Els seus fruits creixen quan cau la flor i ho fan de manera ben ràpida, segons ens contava el bon amic que ens l'ha proporcionada.
Un dels llauradors que la treballa, ens va contar que al matí quan van a collir-la quasi poden sentir quan cau la flor i comença a créixer el fruit.
Jo havia tastat l'okra a alguns restaurants paquistanesos i, fins i tot, l'he comprada en una verduleria paquistanesa que hi ha al Carrer Manuel Candela, però a mi em quedava amarga, fins al punt de no fer agradable el plat, a més, no estava gelatinosa quan la cuinava, així que pense que l'okra d'esta verduleria no és de la mateixa varietat.
Toni Montoliu, llaurador, cuiner i veí m'ha descobert la seua varietat d'okra. Ell és el pioner a València del cultiu de l'okra, fa vint-i-cinc anys que la treballa, en alguna época va vendre a algun centre comercial però ara, la seua producció d'okra és per a consum propi... i per a que tots la tasteu al seu restaurant, aixó sí l'heu d'avisar primer que voleu tastar-la.

Toni Montoliu collint l'okra a la seua horta a Meliana

Fotógrafa: Xelo Mir

Toni ens ha posat sobre la pista d'esta verdura de la família de les malves i en aixó de 'criar malves' -en el bon sentit de l'expressió- és tot un expert.
Hem descobert que l'okra té propietats medicinals i que, si la prenem en infusió, ens pot alleugerir el mal de gola, i cuinada a qualsevol plat ens pot ajudar amb les dolències gàstriques.
L'okra si la mengeu crua està dolça i se t'ompli la boca d'una gelatina particular.
Ja vos contaré més cosetes de l'okra... però com que tots no la teniu a l'abast, hui vos posaré una recepta de crema de carabassa.
La carabassa és una de les protagonistes de la tardor... i si no, que els ho diguen als americans amb el Halloween!
Aprofitem nosaltres també la nostra riquesa cucurbitàcea en esta época i ataquem a una cremeta amb cullera i ganes!

Aletes de pollastre amb salsa de soja, llima i mel

Vaig fer aletes de pollastre per a les xiques i el cas és que acabarem tots llepant-nos els dits, literalment.
Si acompanyeu les aletes amb un puré, unes verdures asades, una mica d'ensalada o una muntanyeta d'arrós blanc, la cosa se vos queda en un sopar ben apanyadet.
Per a quatre persones jo vaig fer servir 600 grams i vaig respectar la salsa perquè havia de macerar, però aixó de les mides, ja sabeu que depén de com sigueu de fartonets.

INGREDIENTS:
1 Quilo d'aletes de pollastre.
5 ó 6 dents d'all.
40 ml de suc de llima.
70 ml de mel.
70 ml de salsa de soja.
50 ml oli d'oliva extra verge.
1 Culleradeta de gingebre en pols.
Pebre negre al gust.

COM HO FEM?
Partiu els allets a trossets menudets i els aboqueu en un bol, en aquest bol afegiu l'oli, la salsa de soja, el suc de llima, la mel, el gingebre en pols i el pebre. Ho poseu a calfar una mica per a desfer la mel i barrejar be els ingredients. Quan estiguen tots els ingredients ben barrejats, poseu les aletes en un bol i aboqueu esta mescla sobre elles.
Ho deixeu marinar una hora.
Aboqueu tota esta barreja a la cassola i ho poseu a foc moderat durant 30 minuts, que vagen coent-se les aletes.
Després de cuinar-ho 30 minuts, pujeu el foc i teniu les aletes a foc fort durant 10 minuts més. D'esta manera reduirem la salsa i ens quedarà melosa i apegadeta a la carn.
Apa! A llepar-se els dits!
Teniu en compte que al mercat hi ha moltes classes de salsa de soja. Si la que feu servir vosaltres és la més salada -tasteu-la primer- no caldrà sal a la recepta, si pel contrari la que utilitzeu és de les més lleugeres i dolces, potser necessiteu afegir un polsim de sal.

Estiu 2010

Avui acomiadem l'estiu. Així que tot i que el temps no acompanya, us propose que agafeu un llibre, eixiu al carrer, us acomodeu a la primera terrassa que trobeu i vos demaneu una cervesa i una tapa.

Comprovareu com apareix la sensació de llibertat, de portar les regnes de la teua vida, de fer el que vols. Tot i que siga una il.lusió momentània, perque demà haurem de tornar a la rutina que ha fet un lloc a les nostres vides, tot i aixó paga la pena acomiadar al Sr. Estiu, com cal.

Berenars, aperitius: Petits Pecats

UN PETIT PECAT
INGREDIENTS:

Raïm

Pa

Formatge fresc, brie, de cassoleta, blau, gorgonzola...

PEQUEM:

La combinació d'estos tres elements és màgica.

Són sabors bàsics: el dolç del raïm, el salat del formatge i el pa equilibrant.

Si el pa està calent acabat d'eixir del forn, encara es potencien les sensacions i el goig creix.

Si mentre cometeu el petit pecat tanqueu els ulls per a aprofundir més en la barreja de sabors... pecareu més intensament.

ALTRE PETIT PECAT

INGREDIENTS:

Figues bacores

Llomello embutxat i/o formatge curat

PEQUEM:

El pecat copia el mecanisme del meló amb pernil, però en este cas la dolçor de la fruita l'aporten estes bacores insinuants i el salat del pernil el substituim per unes llesquetes de llomello ibéric embutxat o uns taquets de formatge curat.

BONA NOTÍCIA:

Després de cometre estos pecats, no cal confessió. Disfruteu.

Setembre

Ja és setembre! Algun espabilat em dirà que m'ha costat quinze dies enterar-me, però el setembre al qual us faig referència ha començat ara a meitat de mes.
La normalitat comença a instal.lar-se a les nostres vides, els ritmes dels que heu estat de vacances comencen a acompasar-se als dels que no se n'heu anat a cap lloc, les activitats rutinàries fan acte de presència i tots, absolutament tots, tenim les mateixes ganes d'arribar al cap de setmana.
Enteneu ara perquè considere que setembre ha arribat ara?
El raïm i les figues tardanes encara se'ns ofereixen en este moment. I amb ells tota mena de possibilitats gastronòmiques.

Les recomanacions que us faré ara no són receptes elaborades ni porten molt de temps per preparar, però a mi m'encisen tant com el plat més treballat. Així que oblideu-vos de les dietes i les restriccions fins l'octubre, el novembre o el 30 de febrer i a disfrutar.

Li hem de donar les gràcies a Irene que ens ha assortit la nevera de fruites de setembre i amb elles, moments de plaers senzills i intensos.