Crema de carabassa amb parmiggiano, cansalada i pipes

Des de que vaig llegir que els portuguesos beuen sopa en qualsevol moment del dia, jo no vaig dubtar que porte una portuguesa dins, perqué jo estaria tot el dia bevent sopeta i menjant abaetxo!
I a vosaltres vos agraden els caldos, les sopes i les cremes? Ací vos deixe una recepta per a que pogueu aprofitar les fruites de la temporada.
Apa! Anem amb la crema?

Fotógrafa: Xelo Mir

INGREDIENTS:
Un porro
Una ceba
Una creïlla
Un raig d'oli d'oliva extra verge
Una carabassa de 750 grams aproximadament
200 ml de crema de llet o de crema de soja o 6 formatgets en porcions (tipus El Caserío, per a entendre'ns)
Tallades de cansalada fumada -bacon-
Llesques de parmiggiano
Pipes pelades, si són de carabassa millor, si no les de girasol també van bé.
Un punt de sal.
Un punt de pebre.
Un punt de gingebre molt.

PREPAREM:
Encenem el forn a 100º i posem en la safata sobre paper vegetal per al forn unes tallades finetes de cansalada fumada -bacon- de manera que els traurem bona cosa de greix i es quedaran sequetes i cruixents.
Podeu substituir la cansalada per pernil serrano, en este cas, se vos farà en menys temps, perquè té menys greix.
De temps... uf! no ho he calculat... aneu mirant el forn per a que no se vos creme -a esta temperatura és practicament imposible, de no ser que se n'aneu de casa-.

Fotógraf: Francesc Collado

FEM LA CREMA:
Peleu la carabassa -és una mica engorrosa de pelar, però que bé aneu a quedar a la taula!-. Peleu també la creïlla i aboqueu carabassa i creïlla en una cassola amb aigua calenta i un puntet de sal.
Quan estiguen bollides -les punxeu amb una forqueta per vore quan estan blanetes-, les traieu fora i reserveu una mica d'esta aigua de cocció per si després us queda massa densa la crema.
Aboqueu un raig d'oli a la paella i poseu el porro i la ceba ben talladets fins que agafen color.
Passeu per la batedora tot els ingredients: carabassa, creïlla, porro, ceba i la crema de llet o de soja o els formatgets. Rectifiqueu de sal, afegiu el pebre i el gingebre.
Si vos ha quedat molt densa, afegiu l'aigua de cocció de la carabassa.
Passeu la crema pel colador xinés per a que us quede més fina.
Poseu-ho tot a coure altres 10 minuts.

Fotógraf: Francesc Collado

PER A SERVIR:
Serviu la crema en un plat fondo o en un bol.
Poseu les llesques de parmiggiano pel damunt, les pipes de carabassa peladetes i el bacon deshidratat...
Agafeu la cullera i a disfrutar com a portuguesos!

De temporada

La tardor ha arribat i totes les fruites i verdures de temporada se'ns comencen a oferir, ens ajuden a canviar els hàbits i a acoblar-nos al nou oratge que enguany se'ns instal.la a poc a poc.
A les cases són habituals els regals dels amics: bolets, carabasses, magranes, pomes... d'ací no res, ens arribaran castanyes i codonys.
I amb totes estes meravelles, a casa nostra disfrutem d'allò més.
Hui vos vull parlar d'un regal que m'han fet: una bosseta d'okra.
L'okra naix d'esta flor tan bonica que veieu a la foto.

Fotógrafa: Xelo Mir

Els seus fruits creixen quan cau la flor i ho fan de manera ben ràpida, segons ens contava el bon amic que ens l'ha proporcionada.
Un dels llauradors que la treballa, ens va contar que al matí quan van a collir-la quasi poden sentir quan cau la flor i comença a créixer el fruit.
Jo havia tastat l'okra a alguns restaurants paquistanesos i, fins i tot, l'he comprada en una verduleria paquistanesa que hi ha al Carrer Manuel Candela, però a mi em quedava amarga, fins al punt de no fer agradable el plat, a més, no estava gelatinosa quan la cuinava, així que pense que l'okra d'esta verduleria no és de la mateixa varietat.
Toni Montoliu, llaurador, cuiner i veí m'ha descobert la seua varietat d'okra. Ell és el pioner a València del cultiu de l'okra, fa vint-i-cinc anys que la treballa, en alguna época va vendre a algun centre comercial però ara, la seua producció d'okra és per a consum propi... i per a que tots la tasteu al seu restaurant, aixó sí l'heu d'avisar primer que voleu tastar-la.

Toni Montoliu collint l'okra a la seua horta a Meliana

Fotógrafa: Xelo Mir

Toni ens ha posat sobre la pista d'esta verdura de la família de les malves i en aixó de 'criar malves' -en el bon sentit de l'expressió- és tot un expert.
Hem descobert que l'okra té propietats medicinals i que, si la prenem en infusió, ens pot alleugerir el mal de gola, i cuinada a qualsevol plat ens pot ajudar amb les dolències gàstriques.
L'okra si la mengeu crua està dolça i se t'ompli la boca d'una gelatina particular.
Ja vos contaré més cosetes de l'okra... però com que tots no la teniu a l'abast, hui vos posaré una recepta de crema de carabassa.
La carabassa és una de les protagonistes de la tardor... i si no, que els ho diguen als americans amb el Halloween!
Aprofitem nosaltres també la nostra riquesa cucurbitàcea en esta época i ataquem a una cremeta amb cullera i ganes!