Muffins de xocolata i vainilla amb crema de Mascarpone

Amb el fred em torne pastissera. És que m'entren unes ganes d'estar a la meua cuina calenteta, amb el forn en marxa i pensant en xocolate i pastissos... que no em puc aguantar.
Com que havia de dir-los 'a reveure' als meus companys de l'English Class anit els vaig fer uns muffins per a poder menjar al 'cofee break' de hui... i la veritat és que han eixit molt resultons.
Alguna companya m'ha demanat la recepta, així que us la pose ací per a que aneu alternant-los amb els muffins de poma... aquestos no tenen res a envejar-los als de fruita, vos ho promet.

FOTÒGRAFA: AMELIA

INGREDIENTS:
1 baina de vainilla
85 grams de xocolata amb el 70% de cacau
225 grams de mantega a temperatura ambient
160 grams de farina
1 culleradeta de rent químic en pols
160 grams de sucre
1 pessic de sal
5 ous

PER DECORAR:
100 grams de mascarpone
2 cullerades de nata líquida per a muntar
1 cullerada de sucre glass

COM ELS FEM:
Escalfeu el forn a 180º.
Desfeu la xocolata i la mantega en un perol a baix foc.
Barregeu la farina amb el rent químic.
Bateu els ous amb el sucre i la sal.
Obriu amb un ganivet la baina de vainilla i li traeu tota la polpa que abocareu a la barreja líquida dels ous, el sucre i la sal.
Contínueu batent fins traure escuma.
Afegiu la mescla de la farina i pasteu un poc per a poder banyar els ingredients secs. Teniu en compte que per fer uns bons muffins no cal batre molt de temps la mescla d'ingredients secs i humits, d'esta manera pujaran més al forn.
Afegiu la xocolata fosa amb la mantega a esta barreja, remenant amb una cullera.
També cal emprar la massa ràpidament i no tindre-la massa temps esperant per a entrar al forn.
En una safata del forn disposeu els paperets per fer els muffins i dins de cada càpsuleta de paper hi poseu dues cullerades d'esta mescla.
Ho poseu a coure enmig del forn durant uns 20 minuts.
Quan passen els 20 minuts els traieu i els deixeu reposar durant 20 minuts més per a que es gelen.

FOTÒGRAFA: AMELIA

No els decoreu fins que no estiguen del tot freds.
Amb el mascarpone, la cullerada de sucre glass i les dos cullerades de nata líquida feu una mescla en un bol i remeneu amb una cullera per donar uniformitat.
Este seria el moment d'acolorir el formatge si així ho decidim, amb una goteta de colorant en gel és prou. Si feu servir colorant líquid us costarà més d'amalgamar i haureu de posar més quantitat de colorant, tampoc no massa perquè si no la barreja serà massa líquida.
Aboqueu esta barreja en una mànega pastissera i voilà! A berenar a la cuina calenteta davant d'una infusió i els muffins estos tan bonics. Bon profit!

Muffins de poma i canyella

Amb estes mides teniu per a dos dotzenes de muffins

FOTÒGRAFA: XELO MIR

INGREDIENTS:
250 grams de pomes
El suc de mitja llima
250 grams de farina
2 culleradetes de rent químic
1 culleradeta de bicarbonat sódic
1 ou
125 grams de sucre
1 sobre de sucre vainillat
60 ml d'oli de gira-sol
250 grams de iogurt natural
Canyella en pols al gust
Gingebre molt al gust

PER DECORAR
70 grams de formatge Mascarpone o Philadelphia.
70 grams de mantega a temperatura ambient.
2 cullerades de sucre glass.
Colorant alimentari.
Lacasitos, Smarties o similars.

FOTÒGRAFA: XELO MIR

COM S'HO FEM:
1.- Posem el forn a calfar a 180º.
2.- Pelem les pomes, les tallem a dauets xicotets i les ruixem amb el suc de llima perquè  no es rovellen.
3.- Batem l'ou amb el sucre i el sobret de sucre vainillat (a la thermo 30 segons a velocitat 4).
4.- Afegim l'oli, el iogurt i els daus de poma i barregem (a la thermo no poseu encara la poma perquè si no se vos desfarà tota, posem només oli i iogurt durant 30 segons a velocitat 3).
5.- Afegim la farina, el rent, el bicarbonat, la canyella i el gingebre molts (a la thermo continuem sense posar la poma i barregem durant 1 minut velocitat 4, en acabar afegiu la poma i barregeu 30 segons a velocitat 1).
6.- Amb una cullera poseu la pasta en paperets per a magdalenes i alliseu per dalt.
7.- Al forn, al mig, durant 30 minuts.
8.- Mentre es gelen els muffins fes una barreja amb la mantega a temperatura ambient, el formatge, el sucre glass i el colorant alimentari (a la thermo velocitat 1 i sense llevar-li ull per a que no es talle la mantega el temps que li calga).
9.- Amb una mànega pastissera feu rosetes al damunt de cada muffin i li poseu una pastilleta de xocolata de colors al damunt... i ja pot ploure fora que vosaltres estareu a casa calentets i amb una bona provisió de dolços per passar la vesprada. Humm! Llar, dolça llar!

Mil i...

No sé si són moltes o poques, però anit em va fer tant de goig veure que havíem arribat a les mil visualitzacions al bloc, que he decidit fer estos muffins de poma i canyella per a celebrar-ho.

FOTÒGRAFA: XELO MIR

Moltes gràcies a tots i a totes. Als d'Argentina, Uruguai, Eslovènia, Irlanda, Holanda, França, Bèlgica, Estats Units, Canadà, Andorra, Alemanya i Espanya.
Sembla mentira però la finestra de Sucadetes s'ha obert en tots estos països, ha creuat totes estes fronteres i jo ací des de la meua cuina us envie la caloreta, l'olor a canyella que regala el forn i les gràcies per acompanyar-me en este viatge.
No us puc enviar muffins perquè els tasteu a tots, però allà va la recepta per a que disfruteu fent-los i menjant-los tant com jo.

Els bolets que m’agraden: Lactarius, boletus i amanita

TEXT CEDIT PER FRANCESC COLLADO

El més nostre de tots tres n’és el Lactarius: rovelló, esclatasang, pinetell o pebràs. Els primers noms es prenen pel color roig, sangonós de la carn cruixent d’aquest fong que taca com el rovell de ferro o d’ou. Aquesta especie vermella “sanguifluus”, més cotitzada en uns llocs, es ven barrejada amb la “delicius” en altres.

LACTARIUS DELICIUS

Siga com siga, tots dos són deliciosos i una mica picants si es mengen crus. Si el fregim amb alls tendres o el guisem en brous diversos deixa un caldo d’una densitat suculenta. Rep el nom de Pinetell per l’hàbitat on es troba, però també n’hi ha entre avets, faigs i alzines.

LACTARIUS SANGUIFLUUS

De pebràs, en diem perquè també n’hi ha l’espècie “piperatus”, sovint quasi tan piconós com el pebre, fins al punt que en algunes zones ja no se’l mengen. S’hi poden trobar arreu del món, entre 400 i 1400 m, en sòls de 4 a 7 ph d’acidesa, i a temperatura inferior a 37ºC, ja que a més calor els fongs -ectomicorizes- que colonitzen els boscos on creixen els rovellons no poden viure.

LACTARIUS PIPERATUS

Llavors resten latents esperant condicions per rebrotar. Per això els reveurem després de pluges moderades segons clima i altitud. Al nostre país, són habituals a les dues primaveres, més a la tardor i a la part temperada de l’hivern.
El cep o sureny és, segons els romans, el bolet “aedulis” = comestible, del verb “aedere” que amb la preposició “cum” va donar el castellà “comer” - cum aedere = menjar amb companyia.

BOLETUS AEDULIS

Aquestos ceps tenen pell marronosa i carn blanca, d’un sabor dolç i delicat com un fruit d’avellana o pinyó. És el bolet de cistella dels Alps, de França a Eslovènia. Però també dels Pirineus i d’altres serralades per tot d’Europa, en boscos de roures, faigs, castanys, alzines, i sobretot de coníferes. Com el lactarius, el boletus és present a tots els continents. Si són joves, són molt bons crus amb un raig d’oli verge d’oliva, una mica de pebre i sal Maldon. Però els podem guisar de qualsevol manera car admeten barreja amb quasi tot tipus de queviures: ous, verdures, aviram, peix i carn. El millor d’aquests bolets és la possibilitat d’assecar-los per a menjar-los la resta de l’any. A remulla prèviament, l’aigua que deixen desprén un aroma intens i esquisit per fer pastes i arrosos. Recomane ben encaridament el rissoto de ceps amb mica de cansalada entreverada (fumada amb fusta) i generoses virolles de Parmigiano Reggiano. La pols d’aquest bolet assecat aromatitza intensament qualsevol àpat exigent.
Per acabar, us parlaré amb plaer de l’amanita cesàrea. Un bolet de Césars que té realment molta anomenada. Tan esquisita era per als romans que, fins i tot per consumir-la, s’arriscaven a enverinar-se amb altres amanites com ara la perillosa Phalloides, amb què Agripina es lliurà del seu marit l’emperador Claudi.

AMANITA PHALLOIDES

Així doncs, la perillositat de ser confosa per altres de verinoses, per aquells que no en són experts i l’escassesa en els boscos causa la devoció que li professen els micòlegs. Item plus, la reverència dels gastrònoms que la fa encara més buscada. Com ara l’or i els minerals preciosos: com menys n’hi ha major n’és la demanda. I a més demanda, més alt el preu. Però és que les virtuts gastronòmiques i culinàries també l’acompanyen. Per no parlar de la seua bellesa morfològica. Nosaltres en diem Ou de reig o senzillament reig del llatí “REGE”. El rei dels bolets. Quan naix, aparéix un ou ocre o vermell entre el tel tou que sembla de gallina. L’ou rogenc creix i tija un peu alt de 10 a 15 cm amb un barret de fins a 20 cm que finalment s’aplana. Aleshores, adulta de poc dies, el vel o mantell blanc es desprén i forma l’anell típic de les amanites.

AMANITA CESAREA

Jo l’he tastada sempre crua i crec que no cal amanir-la gens car té una carn tan asserenada, sutil de tast, de tacte sedós, i textura tan equilibrada, que amb un raig d’oli verge ja fa plaer de menjar. O bé podeu fer-li un tomb lleuger a la planxa. Procureu, però, cuinar-la no mixturada. Perquè és cosa tan fina que entre rentats i barreges podem perdre la criatura o descolorir-ne el tast.

Bolet, però, mai no ha estat plat únic, car ell és de tast auster per bé que ens regala l’aroma amb alegria. Donem-li doncs, amics, la calor d’un bon glop de vi negre, garnatxa, boval, monastrell o ull de llebre. I salut al bolet! Que és fong humil, transformador actiu i vertader aliat del món sorprenent i constant. En canvi constant i sempre nou: per estrenar.
Francesc Collado, Foios, octubre 2010

Novembre: Halloween, panellets i bolets!

Al mes d'octubre he estat un poc apartada de la cassola de Sucadetes, com heu pogut detectar.
Entre festes i treballs o estava a la cuina o estava enfeinada i la cosa no donava per a obrir la finestra de Sucadetes -a més convindreu amb mi, que alguns dies no feia goig d'obrir cap finestra-.
S'estava més a gust a casa.
Enguany he fet panellets per primera vegada i la veritat és que no m'han eixit molt malament, la prova està en què va volar tota la safata.

Fotogràf: Francesc Collado

Però ara, que esta tardor torna a ser el que era, ací estic.
Comença el novembre a Sucadetes amb la col.laboració de Francesc Collado: delecteu-vos i sentiu l'olor i el gust dels bolets en llegir la següent entrada.
Bon profit!

Octubre

Hem estat a Tarragona estos dies i ens hem omplert de tardor els pulmons i els ulls.
Hem trobat camins transitats per llauradors amb les mules mecàniques carregades de raïm, cellers en plena ebullició aguardant els basquets de la fruita acabada de collir, olor a vi, a terra, a pluja, el soroll del camp silenciós...

Hem tastat vins i hem visitat les oliveres que amb el seu verd exultant ens han assegurat que d'ací un parell de mesos ja tindrem l'oli del raig a punt per abraçar les nostres ensalades.

Vos assegure que ha estat tot un viatge per als sentits!

I ens hem portat vi del Priorat, vermut de Reus i oli de Siurana per a que acompanyen els records d'alló que hem viscut.

Hui vos propose un aperitiu senzill amb una rosca de bon pa acabat de fer, amb un raig d'oli d'oliva, un grapat d'olives xafades o farcides, perquè no?, i un got de vi o una copeta de vermut amb sifó. M'acompanyeu? 

NOTA: Imprescindible una terrasseta al sol d'octubre per a consumir tot d'una els rajos del sol.

Crema de carabassa amb parmiggiano, cansalada i pipes

Des de que vaig llegir que els portuguesos beuen sopa en qualsevol moment del dia, jo no vaig dubtar que porte una portuguesa dins, perqué jo estaria tot el dia bevent sopeta i menjant abaetxo!
I a vosaltres vos agraden els caldos, les sopes i les cremes? Ací vos deixe una recepta per a que pogueu aprofitar les fruites de la temporada.
Apa! Anem amb la crema?

Fotógrafa: Xelo Mir

INGREDIENTS:
Un porro
Una ceba
Una creïlla
Un raig d'oli d'oliva extra verge
Una carabassa de 750 grams aproximadament
200 ml de crema de llet o de crema de soja o 6 formatgets en porcions (tipus El Caserío, per a entendre'ns)
Tallades de cansalada fumada -bacon-
Llesques de parmiggiano
Pipes pelades, si són de carabassa millor, si no les de girasol també van bé.
Un punt de sal.
Un punt de pebre.
Un punt de gingebre molt.

PREPAREM:
Encenem el forn a 100º i posem en la safata sobre paper vegetal per al forn unes tallades finetes de cansalada fumada -bacon- de manera que els traurem bona cosa de greix i es quedaran sequetes i cruixents.
Podeu substituir la cansalada per pernil serrano, en este cas, se vos farà en menys temps, perquè té menys greix.
De temps... uf! no ho he calculat... aneu mirant el forn per a que no se vos creme -a esta temperatura és practicament imposible, de no ser que se n'aneu de casa-.

Fotógraf: Francesc Collado

FEM LA CREMA:
Peleu la carabassa -és una mica engorrosa de pelar, però que bé aneu a quedar a la taula!-. Peleu també la creïlla i aboqueu carabassa i creïlla en una cassola amb aigua calenta i un puntet de sal.
Quan estiguen bollides -les punxeu amb una forqueta per vore quan estan blanetes-, les traieu fora i reserveu una mica d'esta aigua de cocció per si després us queda massa densa la crema.
Aboqueu un raig d'oli a la paella i poseu el porro i la ceba ben talladets fins que agafen color.
Passeu per la batedora tot els ingredients: carabassa, creïlla, porro, ceba i la crema de llet o de soja o els formatgets. Rectifiqueu de sal, afegiu el pebre i el gingebre.
Si vos ha quedat molt densa, afegiu l'aigua de cocció de la carabassa.
Passeu la crema pel colador xinés per a que us quede més fina.
Poseu-ho tot a coure altres 10 minuts.

Fotógraf: Francesc Collado

PER A SERVIR:
Serviu la crema en un plat fondo o en un bol.
Poseu les llesques de parmiggiano pel damunt, les pipes de carabassa peladetes i el bacon deshidratat...
Agafeu la cullera i a disfrutar com a portuguesos!