Bob Esponja també es menja

Pau volia una tarta per al seu aniversari, jo tenia moltes ganes de fer-ne una altra de fondant. Desprès de les dos primeres de la Hello Kitty, la meua ment necessitava altres reptes i l'aniversari de Pau i Carles va ser l'excusa perfecta.
Este Bob Esponja és producte d'unes quantes hores de cuina, però no us pose la recepta perquè em fa mandra pensar en tots els passos que vaig donar per fer-lo. Si algun de vosaltres s'atreveix a lluitar contra un altre Bob Esponja com este, jo estaré encantada d'ajudar-vos, però si no l'aneu a fer... m'estalvie la feina per segona vegada.

FOTÒGRAFA: XELO MIR

El pastís era una tarta Sacher amb capes de melmelada de maduixes i crema de mascarpone amb gerds. El més dificil va ser plantar-la però la vaig tindre tota la nit refredant-se i a l'endemà no va haver problema... fins que Maulet, el nostre gat, una vegada acabat el pastís, va decidir passejar-se i tombar-lo. El vaig refer com vaig poder una hora abans de la festa i no va quedar tan guapet, però tot i així la gent va quedar impressionada.

FOTÒGRAFA: XELO MIR

El mes de desembre ha estat molt productiu a la cuina però no he tingut massa temps per penjar-vos les receptes ací a Sucadetes i la veritat, tornar a posar la recepta del tortell de Reis quan tots estaveu fent-lo, doncs... no.

He disfrutat amb la xicalla fent muffins de la Hello Kitty, galetes de mantega i gingebre i hem fet bescuits de totes les classes i colors...
Anem a escometre d'ací no res amb algun menjaret bo que, a banda d'omplir-nos els ulls, ens ompli la panxeta...
Sucadetes continua creixent al 2011, així que haurem de buscar cosetes bones per delectar els sentits...





Tarta Hello Kitty de l'aniversari de Carla

Ja portava mesos, per no dir anys, amb ganes d'escometre un pastís folrat de fondant. Però, a la meua primera incursió vaig fer jo el fondant i vaig acabar de marshmallows fosos pels cabells, pel nas, a la roba... la cosa va quedar com va quedar i les ganes de fer fondant van quedar momentàniament aparcades.
Fa unes setmanes em van tornar les ganes i, a més, em vaig subscriure a una revista preciosa 'Bricorepostería', on tot sembla facilíssim... i realment, no és tan difícil.
Així que vaig debutar en el món del fondant amb dues tartes per a Carla i Xavier i el resultat tot i ser molt millorable, tampoc no va quedar malament.
A més la meua principal preocupació -que el sabor acompanyara l'aspecte- va esborrar-se en vore les cares de la gent tastant les tartes.
Allà va la recepta de la tarta de Carla. Una Hello Kitty amb floretes amagaven al seu interior una tarta Sacher farcida de melmelada de mirtils.
Els productes especialitzats per a la decoració els vaig trobar a Chic & Cookies, a la Pobla de Farnals. També els podeu comprar via web, però jo m'hi vaig acostar per dotorejar una mica i la veritat és que vaig trobar moltes coses.

  
FOTÒGRAFA: XELO MIR

PER A LA TARTA:
6 rovells d'ou
6 clares d'ou
40 gr de sucre
1 pessic de sal
200gr de xocolate fondant -el de la marca Hacendado és ideal-.
120 gr de mantega
150 gr de sucre
120 gr de farina de rebosteria
1 culleradeta de rent químic Royal
50 ml de conyac

FARCIT
200 grams de melmelada de mirtils.
Un pot de dolç de llet.

COM S'HO FEM
Calfar el forn a 180º.
Desfer la xocolata en un cassó a foc baix -el 3 de la vitro- amb la mantega i els 150 grams de sucre. Quan tingueu una barreja homogènia aneu afegint a poc a poc el conyac fins diluir-lo bé.
Continueu abocant els rovells d'ou un a un, per lligar-los bé amb la barreja de xocolate, mantega, sucre i conyac. Quina oloreta, eh?
Aparteu del foc una vegada veieu que té un aspecte homogeni. En este moment tamiseu la farina i el rent sobre la barreja i continueu mesclant.
En un bol a banda, munteu les sis clares amb els 40 grams de sucre i un pessic de sal. Heu de muntar-les a punt de neu.
Una vegada muntades les aneu afegint a poc a poc a la barreja del xocolate de manera envolvent, amb una espàtula per a airejar.
Aboqueu sobre un motle engreixat amb mantega i ho poseu al forn durant 45 minuts, més o menys. -Aneu punxant amb un furgadents llarg fins que ixca net-.
Traieu el pastís del forn i deixeu refredar.
Per fer qualsevol decoració -bé la típica amb cobertura de xocolata o bé la de fondant- el pastís ha d'estar fred. Així que ara se'n podeu anar a dormir i demà ja l'acabareu.

Quan la tarta estiga freda dividiu el bescuit en tres capes.
Poseu la melmelada al microones uns segons per a que estiga més líquida i feu dues capes de melmelada entre bescuit i bescuit.
Jo també li pose una mica de dolç de llet en la part superior de cada capa, el bescuit s'ho xupla i està d'allò més bona.

Si voleu decorar-la amb cobertura de xocolate heu de fondre 100 grams de xocolate de cobertura amb 20 grams de mantega i unes gotetes d'aigua calenta, esta barreja se vos quedarà líquida i podreu abocar-la sobre la tarta. Voreu com queda de lluenta.

Si voleu fer la tarta amb fondant aleshores també heu de posar una capa generosa de dolç de llet per dalt i pels costats. Esta capa farà que no es moga el fondant i que no queden bambolletes per dalt. Quan més llisa quede esta capa, més llis quedarà el fondant.

FOTÓGRAFA: XELO MIR

PER LA DECORACIÓ AMB FONDANT:
Pasta de goma
1 paquet de fondant rosa o 1 paquet de fondant blanc al que li afegireu unes gotetes de colorant roig.
Colorant verd
Colorant roig
Retolador alimentari negre
Spray efecte perlat.

Estireu la pasta de goma blanca -un altre dia vos done la recepta que si no açò és massa llarg- i marqueu sobre un paper amb el dibuix de Kitty que vulgueu el contorn i els detalls.
Retalleu la pasta de goma i acabeu de decorar-la amb el retolador alimentari negre per fer el contorn, bigots, ulls, boca i nas.
Per fer el llaç de la Kitty jo he acolorit amb una goteta de colorant roig un poquet de pasta de goma. Així he aconseguit una pasta de goma rosa fort amb la qual desprès d'estirar-la he retallat el llaç. Sobre ell un coret de la mateixa pasta de goma.
Amb eixa pasta de color rosa fort i una altra boleta acolorida amb verd, he anat fent fulles i roses que he pegat amb una goteta d'aigua amb un pinzell, amb compte de no banyar massa la pasta.
Ara anem amb el fondant: estireu un paquet de fondant amb el corró i quan el teniu ben finet -així es noten més les marques però també té un sabor més subtil- l'aboqueu amb l'ajuda del corró sobre la tarta.
És un pas molt senzill que cal fer sense por i a la primera. Quan estiga el fondant sobre la tarta, aplaneu amb les mans perquè no queden bambolles i s'apegue a la tarta.
No feu durar massa temps este pas perquè el fondant es pot trencar pel seu propi pes.
Una vegada col.locat, retalleu el que sobra i amagueu sota la tarta els plecs de fondant.
Sobre la tarta disposeu la sil.lueta de pasta de goma i munteu la Kitty amb el seu llaç. Adorneu amb les floretes presionant una miqueta sobre el fondant -no massa, també podeu posar una gota d'aigua però si cau al fondant el desastre és terrible-.
Quan estiga acabada li poseu una mica d'spray perlat i ala! a vore la careta de Carla en vore la seua tarta. Quin premi!

Muffins de xocolata i vainilla amb crema de Mascarpone

Amb el fred em torne pastissera. És que m'entren unes ganes d'estar a la meua cuina calenteta, amb el forn en marxa i pensant en xocolate i pastissos... que no em puc aguantar.
Com que havia de dir-los 'a reveure' als meus companys de l'English Class anit els vaig fer uns muffins per a poder menjar al 'cofee break' de hui... i la veritat és que han eixit molt resultons.
Alguna companya m'ha demanat la recepta, així que us la pose ací per a que aneu alternant-los amb els muffins de poma... aquestos no tenen res a envejar-los als de fruita, vos ho promet.

FOTÒGRAFA: AMELIA

INGREDIENTS:
1 baina de vainilla
85 grams de xocolata amb el 70% de cacau
225 grams de mantega a temperatura ambient
160 grams de farina
1 culleradeta de rent químic en pols
160 grams de sucre
1 pessic de sal
5 ous

PER DECORAR:
100 grams de mascarpone
2 cullerades de nata líquida per a muntar
1 cullerada de sucre glass

COM ELS FEM:
Escalfeu el forn a 180º.
Desfeu la xocolata i la mantega en un perol a baix foc.
Barregeu la farina amb el rent químic.
Bateu els ous amb el sucre i la sal.
Obriu amb un ganivet la baina de vainilla i li traeu tota la polpa que abocareu a la barreja líquida dels ous, el sucre i la sal.
Contínueu batent fins traure escuma.
Afegiu la mescla de la farina i pasteu un poc per a poder banyar els ingredients secs. Teniu en compte que per fer uns bons muffins no cal batre molt de temps la mescla d'ingredients secs i humits, d'esta manera pujaran més al forn.
Afegiu la xocolata fosa amb la mantega a esta barreja, remenant amb una cullera.
També cal emprar la massa ràpidament i no tindre-la massa temps esperant per a entrar al forn.
En una safata del forn disposeu els paperets per fer els muffins i dins de cada càpsuleta de paper hi poseu dues cullerades d'esta mescla.
Ho poseu a coure enmig del forn durant uns 20 minuts.
Quan passen els 20 minuts els traieu i els deixeu reposar durant 20 minuts més per a que es gelen.

FOTÒGRAFA: AMELIA

No els decoreu fins que no estiguen del tot freds.
Amb el mascarpone, la cullerada de sucre glass i les dos cullerades de nata líquida feu una mescla en un bol i remeneu amb una cullera per donar uniformitat.
Este seria el moment d'acolorir el formatge si així ho decidim, amb una goteta de colorant en gel és prou. Si feu servir colorant líquid us costarà més d'amalgamar i haureu de posar més quantitat de colorant, tampoc no massa perquè si no la barreja serà massa líquida.
Aboqueu esta barreja en una mànega pastissera i voilà! A berenar a la cuina calenteta davant d'una infusió i els muffins estos tan bonics. Bon profit!

Muffins de poma i canyella

Amb estes mides teniu per a dos dotzenes de muffins

FOTÒGRAFA: XELO MIR

INGREDIENTS:
250 grams de pomes
El suc de mitja llima
250 grams de farina
2 culleradetes de rent químic
1 culleradeta de bicarbonat sódic
1 ou
125 grams de sucre
1 sobre de sucre vainillat
60 ml d'oli de gira-sol
250 grams de iogurt natural
Canyella en pols al gust
Gingebre molt al gust

PER DECORAR
70 grams de formatge Mascarpone o Philadelphia.
70 grams de mantega a temperatura ambient.
2 cullerades de sucre glass.
Colorant alimentari.
Lacasitos, Smarties o similars.

FOTÒGRAFA: XELO MIR

COM S'HO FEM:
1.- Posem el forn a calfar a 180º.
2.- Pelem les pomes, les tallem a dauets xicotets i les ruixem amb el suc de llima perquè  no es rovellen.
3.- Batem l'ou amb el sucre i el sobret de sucre vainillat (a la thermo 30 segons a velocitat 4).
4.- Afegim l'oli, el iogurt i els daus de poma i barregem (a la thermo no poseu encara la poma perquè si no se vos desfarà tota, posem només oli i iogurt durant 30 segons a velocitat 3).
5.- Afegim la farina, el rent, el bicarbonat, la canyella i el gingebre molts (a la thermo continuem sense posar la poma i barregem durant 1 minut velocitat 4, en acabar afegiu la poma i barregeu 30 segons a velocitat 1).
6.- Amb una cullera poseu la pasta en paperets per a magdalenes i alliseu per dalt.
7.- Al forn, al mig, durant 30 minuts.
8.- Mentre es gelen els muffins fes una barreja amb la mantega a temperatura ambient, el formatge, el sucre glass i el colorant alimentari (a la thermo velocitat 1 i sense llevar-li ull per a que no es talle la mantega el temps que li calga).
9.- Amb una mànega pastissera feu rosetes al damunt de cada muffin i li poseu una pastilleta de xocolata de colors al damunt... i ja pot ploure fora que vosaltres estareu a casa calentets i amb una bona provisió de dolços per passar la vesprada. Humm! Llar, dolça llar!

Mil i...

No sé si són moltes o poques, però anit em va fer tant de goig veure que havíem arribat a les mil visualitzacions al bloc, que he decidit fer estos muffins de poma i canyella per a celebrar-ho.

FOTÒGRAFA: XELO MIR

Moltes gràcies a tots i a totes. Als d'Argentina, Uruguai, Eslovènia, Irlanda, Holanda, França, Bèlgica, Estats Units, Canadà, Andorra, Alemanya i Espanya.
Sembla mentira però la finestra de Sucadetes s'ha obert en tots estos països, ha creuat totes estes fronteres i jo ací des de la meua cuina us envie la caloreta, l'olor a canyella que regala el forn i les gràcies per acompanyar-me en este viatge.
No us puc enviar muffins perquè els tasteu a tots, però allà va la recepta per a que disfruteu fent-los i menjant-los tant com jo.

Els bolets que m’agraden: Lactarius, boletus i amanita

TEXT CEDIT PER FRANCESC COLLADO

El més nostre de tots tres n’és el Lactarius: rovelló, esclatasang, pinetell o pebràs. Els primers noms es prenen pel color roig, sangonós de la carn cruixent d’aquest fong que taca com el rovell de ferro o d’ou. Aquesta especie vermella “sanguifluus”, més cotitzada en uns llocs, es ven barrejada amb la “delicius” en altres.

LACTARIUS DELICIUS

Siga com siga, tots dos són deliciosos i una mica picants si es mengen crus. Si el fregim amb alls tendres o el guisem en brous diversos deixa un caldo d’una densitat suculenta. Rep el nom de Pinetell per l’hàbitat on es troba, però també n’hi ha entre avets, faigs i alzines.

LACTARIUS SANGUIFLUUS

De pebràs, en diem perquè també n’hi ha l’espècie “piperatus”, sovint quasi tan piconós com el pebre, fins al punt que en algunes zones ja no se’l mengen. S’hi poden trobar arreu del món, entre 400 i 1400 m, en sòls de 4 a 7 ph d’acidesa, i a temperatura inferior a 37ºC, ja que a més calor els fongs -ectomicorizes- que colonitzen els boscos on creixen els rovellons no poden viure.

LACTARIUS PIPERATUS

Llavors resten latents esperant condicions per rebrotar. Per això els reveurem després de pluges moderades segons clima i altitud. Al nostre país, són habituals a les dues primaveres, més a la tardor i a la part temperada de l’hivern.
El cep o sureny és, segons els romans, el bolet “aedulis” = comestible, del verb “aedere” que amb la preposició “cum” va donar el castellà “comer” - cum aedere = menjar amb companyia.

BOLETUS AEDULIS

Aquestos ceps tenen pell marronosa i carn blanca, d’un sabor dolç i delicat com un fruit d’avellana o pinyó. És el bolet de cistella dels Alps, de França a Eslovènia. Però també dels Pirineus i d’altres serralades per tot d’Europa, en boscos de roures, faigs, castanys, alzines, i sobretot de coníferes. Com el lactarius, el boletus és present a tots els continents. Si són joves, són molt bons crus amb un raig d’oli verge d’oliva, una mica de pebre i sal Maldon. Però els podem guisar de qualsevol manera car admeten barreja amb quasi tot tipus de queviures: ous, verdures, aviram, peix i carn. El millor d’aquests bolets és la possibilitat d’assecar-los per a menjar-los la resta de l’any. A remulla prèviament, l’aigua que deixen desprén un aroma intens i esquisit per fer pastes i arrosos. Recomane ben encaridament el rissoto de ceps amb mica de cansalada entreverada (fumada amb fusta) i generoses virolles de Parmigiano Reggiano. La pols d’aquest bolet assecat aromatitza intensament qualsevol àpat exigent.
Per acabar, us parlaré amb plaer de l’amanita cesàrea. Un bolet de Césars que té realment molta anomenada. Tan esquisita era per als romans que, fins i tot per consumir-la, s’arriscaven a enverinar-se amb altres amanites com ara la perillosa Phalloides, amb què Agripina es lliurà del seu marit l’emperador Claudi.

AMANITA PHALLOIDES

Així doncs, la perillositat de ser confosa per altres de verinoses, per aquells que no en són experts i l’escassesa en els boscos causa la devoció que li professen els micòlegs. Item plus, la reverència dels gastrònoms que la fa encara més buscada. Com ara l’or i els minerals preciosos: com menys n’hi ha major n’és la demanda. I a més demanda, més alt el preu. Però és que les virtuts gastronòmiques i culinàries també l’acompanyen. Per no parlar de la seua bellesa morfològica. Nosaltres en diem Ou de reig o senzillament reig del llatí “REGE”. El rei dels bolets. Quan naix, aparéix un ou ocre o vermell entre el tel tou que sembla de gallina. L’ou rogenc creix i tija un peu alt de 10 a 15 cm amb un barret de fins a 20 cm que finalment s’aplana. Aleshores, adulta de poc dies, el vel o mantell blanc es desprén i forma l’anell típic de les amanites.

AMANITA CESAREA

Jo l’he tastada sempre crua i crec que no cal amanir-la gens car té una carn tan asserenada, sutil de tast, de tacte sedós, i textura tan equilibrada, que amb un raig d’oli verge ja fa plaer de menjar. O bé podeu fer-li un tomb lleuger a la planxa. Procureu, però, cuinar-la no mixturada. Perquè és cosa tan fina que entre rentats i barreges podem perdre la criatura o descolorir-ne el tast.

Bolet, però, mai no ha estat plat únic, car ell és de tast auster per bé que ens regala l’aroma amb alegria. Donem-li doncs, amics, la calor d’un bon glop de vi negre, garnatxa, boval, monastrell o ull de llebre. I salut al bolet! Que és fong humil, transformador actiu i vertader aliat del món sorprenent i constant. En canvi constant i sempre nou: per estrenar.
Francesc Collado, Foios, octubre 2010

Novembre: Halloween, panellets i bolets!

Al mes d'octubre he estat un poc apartada de la cassola de Sucadetes, com heu pogut detectar.
Entre festes i treballs o estava a la cuina o estava enfeinada i la cosa no donava per a obrir la finestra de Sucadetes -a més convindreu amb mi, que alguns dies no feia goig d'obrir cap finestra-.
S'estava més a gust a casa.
Enguany he fet panellets per primera vegada i la veritat és que no m'han eixit molt malament, la prova està en què va volar tota la safata.

Fotogràf: Francesc Collado

Però ara, que esta tardor torna a ser el que era, ací estic.
Comença el novembre a Sucadetes amb la col.laboració de Francesc Collado: delecteu-vos i sentiu l'olor i el gust dels bolets en llegir la següent entrada.
Bon profit!